Avui fa un any… històries
Sí, avui fa un any que vaig engegar aquest bloc.
Merci a tots per la visita!!! (Circo (des de Tàrrega), Bio (el guiri), Magus (ei felicitats), Max, Vane (carinyo gran) i Frodo (el petit), Alex, Clidice (amb les seves històries; la millor, la de l’amiga pelroja de les rastes), Jesús M. Tibau, Zel (i els seus nens), Arare (i l’avi i la Taca), Meia, Eli (amb els seus somriures), Joan (el viatjant), Agnès (plena de bosses de cireres) i Violette)
Com en tots els anys, hi han coses molt bones i coses que no ho són tant; però lo important és viure-les, tastar-les i assaborir-les; encara que siguin amargues com la fel i el seu regust ens retorni. Al cap i a la fi són nostres; i després de cada patacada, el múscul és fa més fort; i després de cada carícia, més tendre i suau.
Les coses moltes vegades comencen d’una manera i acaben molt diferent de com un les havia pensat. Sense anar més lluny, sota el nom “opinalia.com” volia muntar una empresa d’opinió; dedicada a fer enquestes per Internet i Estudis de Mercat. (Quin nom posar a un nou producte; la millor forma d’un envàs; el millor eslógan; quin és l’aspecte més important a l’hora d’escollir un restaurant, testar noves idees de producte… algun dia explicaré com vaig fer cap a aquesta professió, que ni sabia que existia fins que m’hi va tocar fer pràctiques de rebot!)
Aquest és el principal motiu del nom (era l’època dels nominalia, hostalia, navegalia,…), ei, que fins i tot n’havia fet una web a l’estil clàssic (Qui som / Els nostres serveis / Filosofia / Contacte)…Vaig agafar el punt cat (caríssimament car)i el punt es (havia de ser una empresa seria i les garrofes, són garrofes, independentment d’on vinguin)…
Però suposo que són rampells que com els núvols es construeixen i reconstrueixen depenent de com bufa el vent… quan un té el cap ple de pardals i a més també idees de “bombero”… la imaginació vola i si a més fas el conte de la lletera… Ara al nom l’hi he agafat estima i no me’l vull deixar perdre.
…qui sap potser un dia torna a passar una altra idea i aquest cop la caço, o millor la pesco.
Ara opinalia és el _______ bloc i cada vegada és més xulo… (que cadascú ompli l’espai com li sembli)
MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS I TOTES!
Que tens idees de bombero en puc donar fe i crec que tots els que tenim la sort de compartir moments amb tu, també. De fet tampoc anaves desencaminat del tot perquè OPINALIA s’ha convertit en un espai d’opinió, la teva, però al cap i a la fi opinió. I qui sap si alguna vegada serà alguna cosa més i et tornaran les idees al cap i deixaràs volar els pardals!
En tot cas FELICITATS! (i gràcies pels afalacs, of course). Per cert sempre m’han interessat les idees de bomber (bé, i els bombers també, perquè negar-ho
). Si mai en tens una interessant i la pots compartir no ens en privis, potser podrem fer néixer alguna cosa que ens faci l’existència més acceptable (menys avorrida), ves a saber! 
Ei Vane, així m’agrada, t’he hagut de puntxar i puntxar perquè m’hi escriguèssis algo…
Sí Clidice, podríem jugar a arreglar el món amb les nostres idees de bombero.
De petit pensava que perquè no hi havia hagut ningú que haguès pensat en portar aigua en cisternes i fem a l’Àfrica, per tirar-ho al desert i fer-lo conreable…
… per mala sort ens fem grans i les idees de bombero, cada cop abunden menys…
Doncs mira! hi va haver un enginyer que es va inventar unes palmeres de plàstic que, teòricament, recollien la humitat de la rosada del desert per poder-la fer servir després per a regar horts al mateix desert. Va sortir per la TV i tot, però em sembla que no va fer bona fi. Si has d’inventar res procura que mai s’interposi amb alts interessos, si més no fins que tu siguis un “alt interès”
al contrari, és un plaer. Endavant
Eps Clidice, el peix gros sempre es menja el petit, però no per això hem de renunciar a nedar… no sóc un “alt interès”, sóc un peixet petit que vol nedar i menjar tantes algues com pugui i veure molts coralls, abans de que em pilli el gros i se’m cruspeixi…
Jesús M., Moltes gràcies i sempre amunt!!!
FELICITATS!!
El meu només té nou mesos i mig de vida. Ja vorem com aplegue a l’any.
Ei Josep, merci per passar.
Per cert, ja t’he votat però tela si que costa trobar un bloc dins del mar de participacions dels Premisbloc.
Gràcies a tu Ramon! He conegut el teu blog per casualitat, i no m’arrepenteixo de venir per aqui a visitar-te!
Felicitats, i que siguin molts anys més!!!
;-D
Merci Eli,
Tu si que saps sembrar somriures!!!
m’encantes les idees d bombero i els caps d parldals!!!
DÉJÀ, això dels caps de pardals ha sonat molt Gore… Els cap ple de pardals!
mmmmm quisquillos!!