Per què tinc por?
“La por és una emoció caracteritzada per un intens sentiment desagradable, provocada per la percepció de perill, ja sigui real o suposat; present o futur. És una emoció primaria, un mecanisme de defensa davant d’un risc o amenaça, es manifesta tant en humans com en les bèsties” Definició de Wikipedia
A vegades tinc por, de vegades per coses tontes i de vegades per altres de més serioses… Ara mateix falten 12 hores per passar la revisió mèdica i estic cagat i això que no serà res, només un pessic, 3 segons de puntxadeta i ja tindran la sang…i fins l’any que ve.
Veig a la tele la noticia. 72 anys són pocs, és igual per a qui… I em fa por:
- el mal i el dolor, patir…
- volar (i caure)
- allunyar-me dels meus
- no estar preparat, no estar a punt…
- no tindre el timó
Anirem a dormir, demà serà un nou dia i segur que farà sol. I veuré que…que no tinc por a:
- la incertesa
- perdre la feina
- als reptes
- al futur
- a l’oblit
- als canvis
Bona nit.
Ui, que em penso que si no dorms no és pel meu conte sinó per la revisió mèdica. Jo semptre marco a la caselleta del NO, per les anàlisis, uix!
Jo crec que tenir por ens fa humans, i ens fa més forts! La qüestió és enfrontar-s’hi, i t’ho dic jo que quan veig una agulla o sang em marejo i més d’un cop he caigut de cul, total per res, una punxadeta! Ànims!
Després tindràs por pels resultats i si et surt un resultat una mica “alt” o “baix” tindràs més por i … no et gastis, tingues por si vas per la via i veus venir el tren, per la resta poc que paga la pena
tinguéssim tan segura la rifa com … allò que ens fa tanta por i que no gosem ni dir, per por 
Ei Gemma, he dormit superbé, potser massa i tot… (això no treu que rehivindiqui la segona part)
…i NO hi hem de posar mai un NO a la casella de la revisió!!! Dóna llocs de treball i com diu la…
Nymnia ens fa més forts!!! (Si ens serveix de consol)
Clidice, no em fan por les coses que es veuen avenir, ni els resultats, ni el tren, però sí allò que no avisa i que alhora ens es tan present…
Ara bé, tantes hores sense menjar… mareja…
diuen que la por ens ha fet evolucionar com a humans… si no tinguessis por de volar i caure què t’impediria saltar d’un precipici?
Jo també li temo molt a que em treguin sang, perquè sempre els costa trobar-me la vena, i molts cops no ha estat una punxadeta sinó tres!
Per sort vaig descobrir un truc, i us l’explico per qui li passi el mateix que a mi: Es tracta de fer molta força amb els braços durant una estona abans de la punxada. Jo, faig unes fleccions, però també pots fer peses, encara que sigui amb una ampolla d’aigua de 1′5l. Funciona! La vena s’infla i te la troben a la primera.
Tens raó Jordi, a més crec que la por també ens construeix el caràcter i la manera de ser com a persones… Jo personalment sóc un cagat… i ja em dol, ja. .
Agnès, espero que anès bé per la platja, fent de tieta. M’agrada veure que no som pocs els que ens fan por les agulles… Jo que em puntxin 3 vegades no ho soportaria.
De nen, cada any me n’havien de ficar 3 o 4 pels acostipats (aquestes al cul), i organitzava uns sidrals, amagant-me sota el llit, plorant,… Un cop em vaig fer l’adormit i ma mare li va dir a la infermera que no em despertés… però jo estava fent força i es va doblar l’agulla… Aquell dia també em van puntzçxar 2 vegades… snif, snif.
Bufff.. no m’en parlis de punxades, agulles i bates blanques… jo hi tinc pànic. És veure una agulla i ja caic rodona al terra.
A mi em fa molta por la mort de la meva gent, de la gent que m’envolta. Pateixo per a ells, tot i que tots encara són molt joves! però no sé perquè, a vegades m’agafen aquestes nèures. Per la meva mort no, no em fa por… però em ve un malestar quan penso que “què faràn sense mi”, la gent que m’estima patirà molt. jejeje, ja ho veus! una mica tarada si que ho sóc, sempre patint pels altres….
Un petonàs!
Ahhh!! i moltes gràcies per passar pel meu racó!
Merci per la visita, Meia.
Si es que en som molt de valents tots plegats!!!
Por a volar?
Et recomano un saltet en paracaigudes!!!
T’asseguro que és una bona terapia…
;-D
ELI, …si em tiren de dalt d’un avió…buff, no puc ni imaginar-ho que tremolo… M’ho penso… Ja ho he pensat… (…)
Tot va començar de petitet a l’estiu, a cursets de natació, em van fer tirar del trampolí de cinc metres… Des d’aquell dia ni altures, ni massa aigua. Per cert les agulles com les portes??? Segur que també perfecte… Ei, ja ho saps, com si fossis a casa, si necessites algo, pots obrir la nevera sense miraments…