Inici > Lectura > Relats Conjunts: El fumador

Relats Conjunts: El fumador

16 setembre, 2009 Comenta-ho Anar a comentaris
EL FUMADOR Juan Gris 1913

EL FUMADOR Juan Gris 1913

No t’entenc i em treus de polleguera.
Com pots ser així? Sembla que no visquem al mateix món. Allò que per mi és blanc, per tu és negre. Com es pot ser tan quadriculat?

M’agradaria poder entrar a dins teu i desmuntar-te com un rellotge i descobrir com funciones per dintre. Saber quins engranatges et manen. Treure’t l’ull dret i observar que és el que veu, quins sabors tasta la teua llengua; i quines olors, a part del tabac, t’entren pel nas…

Com un cirurgià, buscar quina peça no funciona o si és que totes van a la seua i confonen la imatge final, com el fum que emboira la teua presència.

I després, amb totes les parts a sobre la taula, sabent que sent cada una, tornar-les a muntar d’una manera clara que em permeti veure lo mateix que veus tu…

Com pot ser que tenint-te tan a prop, et senti tan lluny!!!

2ª aportació als Relats Conjunts

Categories: Lectura
  1. 16 setembre, 2009 a les 11:53 | #1

    “com es pot ser tant quadriculat?” Bona aquesta.

  2. Joan
    16 setembre, 2009 a les 12:05 | #2

    si es per quadriculat…i els has de desmuntar a tots….tens feina, molta feina.

  3. 16 setembre, 2009 a les 12:34 | #3

    que be ho has dit…. això passa sovint, no?
    de molta gent en voldríem fer bocinets per analitzar-los i saber com funcionen, que pensen… molt xulo!

  4. 16 setembre, 2009 a les 13:30 | #4

    un text gens quadriculat, jo diria que ben rodó.

  5. 16 setembre, 2009 a les 13:55 | #5

    M’ha agradat molt, ben real, com la vida mateixa…

  6. kweilan
    16 setembre, 2009 a les 15:23 | #6

    Molt bo i molt adient. M’ha agradat molt!!!

  7. 16 setembre, 2009 a les 16:54 | #7

    Treure’t l’ull dret i observar que és el que veu, quins sabors tasta la teua llengua; i quines olors, a part del tabac, t’entren pel nas

    M’ha agradat moltíssim! Trobo que aquesta vegada la proposta era una mica complicada (peronalment, el meu relat no m’acaba de fer gaire el pes, prò vaja…). Així i tot, crec que el teu relat és boníssim! Molt molt bo!

    I m’agrada molt, també, la redacció. :)

  8. 16 setembre, 2009 a les 20:03 | #8

    Compte que en tornar-lo a muntar no et sobri cap peça!! Bona proposta.

  9. Ramon
    16 setembre, 2009 a les 23:29 | #9

    Ei, merci pels afalacs! Més que quadriculat, m’heu deixat inflat, rodó i vermell com un tomàquet!
    Quadriculades eren les llibretes de caligrafia i música…

  10. Elvira
    17 setembre, 2009 a les 18:38 | #10

    Quantes vegades no ens ha passat el mateix…voler desmuntar algú per després muntar-lo peça a peça! Bon escrit.

  11. 19 setembre, 2009 a les 01:15 | #11

    Desmuntar-lo peça per peça!! :-) )

    Però el millor és que li pregunti com es pot ser tan quadriculat!! jajaja m’ha fet riure ;-)

    Saps? Quan t’he acabat de llegir m’he imaginat tractant de muntar-lo com si fos un puzzle

  12. 19 setembre, 2009 a les 08:50 | #12

    L’he trobat un relat genial, Ramon! Com diu l’Elvira, quàntes vegades no ens ha passat el mateix!

  13. 20 setembre, 2009 a les 11:42 | #13

    Quina idea més original! Suposo que no ho va fer, oi? A veure si ens sortirà un altre Frankenstein…

  14. 20 setembre, 2009 a les 19:55 | #14

    Moltes Gràcies a tots: JORDI, JOAN, KIKA, OSCAR, ZEL, KWEILAN, NUR, XEXU, ELVIRA, ASSUMPTA, FANAL BLAU i Pd40

  15. 20 setembre, 2009 a les 23:08 | #15

    Doncs si que és ben real, a vegades passa. Però bé, també hem d’apreciar a la gent per les seves coses bones i fins i tot per les dolentes! Una molt bona proposta!!!

  16. 21 setembre, 2009 a les 12:08 | #16

    M’agrada molt el teu relat! Real com la vida.

  17. 26 gener, 2010 a les 08:43 | #17

    Una excel·lent manera de descriure el CUBISME.
    Una abraçada.

  1. No trackbacks yet.