Per vials, senders i rases…
Un bosc de Bonansa (Ribagorça, La franja, Aragó)
Abans d'arribar al Túnel de Vielha, passat Aneto
Per què vam girar cua? Doncs, perque haviem decidit acampar amb tenda de campanya! Després de més de 10 anys! Doncs com el Garbí, que no estamos tan mal!
N’hem tret moltes coses: descobrir el fred com cala als ossos, a les 5 del matí; sentir el brogit del riu com baixa; despertar-se amb la claror del dia a les 7.45 del matí; anar a buscar llenya per fer la barbacoa del sopar, quina carn!; mirar a dalt al cel i veure nebuloses, estrelles…; sentir grills; veure com el temps passa sense cap preocupació; sense cap agenda, res més a fer… plegar algun rovelló, alguna esgarrinxada, cap picada de mosquit…
… I el Frodo com corria, i que cansat que es va quedar, acostumat com està a prendre el sol a la terrassa!
Amb el Frodo al costat de la tenda (12/10/09)
Com han canviat les coses, una tenda que ja està muntada i que quan la desplegues, és com si fos una càpsula hoipoi, es para sola! Ara bé, dos segons per parar-la, però per plegar-la ens hi vam estar mitja hora i al final va tornar cap a casa mig desplegada al seient del darrere del cotxe!
Amb amics al Dr. Music Festival (12/07/96)
La penúltima vegada que vam anar de camping, ara fa 13 anys, a la Guingueta d’Àneu, al Dr. Music, que diferent que va ser! Cap bbq, molta son, molta calor, ressaques i molta, molta música! Encara tinc al cap la Patty Smith… Because the night belongs to lovers,… o alguna cosa així…
La Vaca del Dr. Music Festival (valia 10.900 pessetes)
Clar que en tenia 17 i ara aviat ne farem 31!!!
amb disset, trenta-un o tropecents, escapar-se i fugir una miqueta del dia a dia és una sort que hem d’aprendre a assaborir.
Anar a trobar la tardor allà on ja ha arribat és una bona cosa. Jo també tinc ganes de fer-ho!
Jo també estava a aquell Dr. Music! Però vaig anar d´hotel, com a bon sibarita
els colors de la tardor són increïbles!
i recuperar l’esperit jove també!
aquestes tendes ja ho tenen, costen un munt tornar-les a plegar, crec que em quedo amb els iglús, almenys era tot un cerimonial, xò sabies quan començàves i quan acabàves.
Ostres me’n alegro de donar-te idees i que al final anés tot bé….però a que les pedres semblen més dures? després de deu anys.
ÒSCAR, …i saber desconnectar, posar el comptador a zero. Amb tropecents també. Aquests llocs on el temps passa d’una altra manera, més a poc a poc sense tanta pressa…
CARME, …trobar la tardor i poder retornar i acabar d’assaborir els dies que queden de l’estiu a capital, també està bé. Busca-la, segur que a Pont de Suert encara hi és…
SM, la qüestió era ser-hi… Sibarita i previsor, perquè deuria costar trobar hotel en aquella zona…
RITS, A mi no, aquestes d’ara m’han agradat molt, si que perd la gràcia… però és com anar a dormir i tenir el llit fet!
JOAN, Si n’és de dur el terra, per molta gespeta que hi hagi!!! Crec que hi continuarem anant, però amb un matalàs inflable i una manta per si de cas!
MERCI per la visita
això del matalàs inflable és molt aconsellable per a totes le edats, però amb trenta un només…ni el fred ni el vent us hauríen d’aturar!
Aquests tres dies de festa la muntanya estava preciosa. M’agrada la sensació de com va arribant el fred i la tardor.
M’encanta la muntanya, caminar i despertar-me en plena natura. Tot un luxe! L’únic que m’espanta és el fred que comença a fer ja per la nit, en aquesta època de l’any però un cap de setmana de relax com aquest val la pena.
deu meu el preu!!!! kina bogeria aixo d mirar enrere. Per una banda m’encanta xo per l’altre… q tal si mirem endavant?
(va, va cofessa, t’he inspirat una mikoneta piccola piccola el post?)
KIKA, clar que sí… Res ens ha d’aturar, ni fred, ni vent, ni sol, ni pluja…
KWEILAN, Preciosíssima, amb aquests colors torrats i daurats, però alhora amb un dia il·luminat i càlid…
ELISABET, pel fred, una bona manta i un bon matalàs i sino en un bungalow, amb tele i calefacció! L’important és gaudir-ne…
DÉJÀ VIE, tots dos som balança! O sigui, com un llum! Doncs ara que ho dius… potser sí, però sempre comparem l’abans amb el després, ni que sigui per veure com ha canviat. Tots som un reflex del que vivim, pensem, llegim…, ara que la idea d’acampar és més del Garbi!!!
Bona entrada de dia!
No sé si has passejat per la Fageda d’en Jordà, també és preciós i sents com la brisa de les fulles dels arbres et colpegen les galtes.
Vaig acampar per primera vegada em sembla que als 15 anys, i es va convertir en una tradició durant 3 anys més. Ara m’he tornat més senyoreta i vaig a refugis, em sento una mica més protegida. M’ha agradat molt aquest post! Visca la muntanya!
Eps INSTINTS!
Pues igual hi vam anar amb el col·legi de petit. Però no ho recordo… Si senyora, visca la muntanya i el camp!
M’alegro que t’agradi. Bon Cap de Setmana!