OPINALIA

MUNDOS PARALELOS – Daniel Estebe

M’ha tocat la pitjor habitació de totes. És allò que passa quan ets el nou del pis, em toca pagar la novatada; l’habitació més petita, amb finestra interior, on fa més fred i només amb un endoll. Els altres com que ja fa dos anys que hi viuen, ja les tenen triades. Sort que marxaran l’any que ve, i llavors me’n tocarà una, de les altres dos habitacions! Aquesta habitació és vella, les parets estan folrades amb paper, com es feia abans i … com que m’hi he de quedar tot el curs, el dissabte li treuré tot el paper i la pintaré de color taronja!

****

M’ha costat molt! Tot el cap de setmana sencer. Quan treia la primera capa de paper, al darrere n’hi havia una altra, i després una altra… i llavors encara hi quedaven 3 capes més. N’hi havien algunes que semblaven fetes amb paper de llibreta quadriculada, d’aquelles que feiem servir a l’escola… Despullar aquella habitació, m’ha recordat a les anelles dels arbres, talment era el mateix. Com més profund el paper, més groc, i més vell. Com segur que més velles eren les històries que havia embolicat… Despullada, l’habitació no era tan petita, després de treure-li un pam i mig de paper a cada banda… M’ha quedat xulíssima, amb una forta olor a pintura que suposo que en una setmana s’esbairà.

****

Des del dia que vaig pintar l’habitació no he pogut dormir més. No sé, abans dormia i somiava moltíssim; a més eren grans històries, fantàstiques, amb molt colors i plena de llum. De dia, al despertar-me, tenia la sensació d’haver viscut una nit frenètica, em quedava la lluïssor als ulls. Només tenia ganes de tornar posar-me al llit i endinsar-me en noves rondalles i aventures, plenes de color. Suposo que devia ser la novetat, començar la uni, nous amics i coneixènces, nova casa,… en fi, moltes i noves experiències. Tot això em deuria fer somiar d’aquella manera.

****

Avui ha vingut l’Albert, l’amo del pis, a cobrar-nos el lloguer. És un home d’uns 55 anys, aquest era el pis on havia nascut i viscut amb els seus pares fins que es va casar; des d’aleshores viu a Sant Cugat, en una casa amb jardí i piscina. Li he ensenyat l’habitació pintada i li ha fet un salt el cor…
Es veu que aquesta habitació abans la feia servir el seu pare de despatxet. Era professor de l’institut que hi ha a baix, el Banús, hi donava classes de literatura i de dibuix; cada final de curs es dedicava a enganxar a la paret tots els treballs dels seus alumnes; tant els dibuixos, com les redaccions. Deia que així l’habitació quedava molt més insonoritzada i que hi dormia millor. En aquella habitació hi havien 30 anys d’ensenyança, de redaccions i de pintures!

****

Avui estrenem pis, després de molt estalviar, al final hem pogut comprar aquell colomar del carrer Mallorca, entre Sicília i Cerdenya. Aquest cap de setmana tindré molta feina; fer d’aquesta habitació taronja tan petita, el meu lloc insonoritzat, la meua habitació dels somnis, el meu petit món per volar… Primer hi enganxaré les fotos de petit, després les primeres redaccions, els primers dibuixos, records…

Què hi enganxarieu vosaltres?

… Si fos possible endolçar els somnis amb dibuixos i històries de paper!

… No havieu posat, de petits, el llibre de text a sota el coixí, pensant que l’endemà ja ens hauriem après la lliço, sense estudiar?

3a aportació als Relats conjunts