Comentaris a: Relats Conjunts: Mundos Paralelos

Per: Ramon

Ramon — Fri, 30 Oct 2009 08:53:42 +0000

CLARA, ets benvinguda, i sempre que vulguis, les portes estan obertes; com als petits pobles de l’Urgell com Boldú!

NÚR, pues res! paciència, que el temps fa que les coses esperades tinguin un millor gust un cop les retrobes…

Per: Núr

Núr — Thu, 29 Oct 2009 09:25:04 +0000

Doncs aquest any, potser ni això… De fet, l’any passat ja va anar d’un pèl que no els veiés, i aquest any em temo que serà més complicat… ains…

Per: Clara

Clara — Wed, 28 Oct 2009 22:27:27 +0000

m’han agradat molt tots els texts.. m’aniré passant per aqui! m’agrada molt!! Un petó!

Per: Ramon

Ramon — Tue, 27 Oct 2009 23:59:03 +0000

VANE, Gràcies pels bons ulls amb els que et llegeixes els escrits, és afalagador, sentir això d’una perdiodista!!!
Moltes gràcies!!!

Eps, merci CLARA, encantat amb la visita!

Per: Clara

Clara — Tue, 27 Oct 2009 16:14:07 +0000

m’ha encantat el text!!

Per: Vane

Vane — Tue, 27 Oct 2009 09:59:13 +0000

Realment genial! Ja t’ho dic que t’has de posar a escriure…

Per: Ramon

Ramon — Sun, 25 Oct 2009 18:09:06 +0000

ELISABET, encantat de que t’agradi! Merci per la visita i l’estona passada…

Per: Elisabet

Elisabet — Thu, 22 Oct 2009 23:33:19 +0000

Quin relat tan bonic. Jo també opino que és bona idea la d’enganxar dibuixos i redaccions i fotos. Dona un toc personal.
Salut

Per: Ramon

Ramon — Thu, 22 Oct 2009 19:57:45 +0000

NÚR, veus a mi no… Als somnis m’agrada més que hi hagi gent que no coneixo… Això de tenir un familiar fent un paper, no sé… Eps els deuràs veure per Nadal, no?

INSTINTS… Tens raó, s’ha de saber deixar lloc als altres, sobretot si no fas ús d’alguna cosa o espai. Veu, no hi havia pensat!

Merci per passar-vos per aquí!

Per: Instints

Instints — Thu, 22 Oct 2009 19:18:59 +0000

L’Albert hauria d’acceptar que allà s’ha quedat la seva història i potser aquella habitació comença a tenir la necessitar de viure’n una de nova. Els records, se’ls pot endur a casa seva, no els oblidarà pas. Un bonic relat i molt real, una història d’aquelles que et fa tornar als vells temps, quan viviem per primera vegada fora de casa. Aix!!! Muack!!