De compra o de lloguer?
Decisió a prendre
Des de sempre, he estat contrari a la compra d’un habitatge per diversos motius, i no pas d’arrel social o moral del tipus “tothom ha de tenir dret a comprar una vivenda” o “la terra no ha de tenir amo, ha de ser de tots“, sinó més bé perquè et retalla molta llibertat. T’obliga a treballar durant 30 anys sense parar; res d’anys sebàtics, ni voltes al món i a més condemnat a estar sempre al mateix lloc. Potser també perquè no el puc pagar, això, només potser…
Em semblava una presa de pèl, que pagaves un munt, que et fregien a interessos; però d’altra banda em deien, “però si de compra pagues menys que de lloguer“; o que “pagar un lloguer es llençar els diners“, “si pel mateix preu d’un lloguer el tens…”
He decidit fer una simulació per veure qui té raó…
- Posem per cas que em compro un pis a Barcelona ciutat. Vés, perquè hi treballo i no vull haver d’aixecar-me una hora abans per anar a la feina; també vull aprofitar el temps al plegar de la meua intensa jornada laboral… I anar al teatre, i per les Rambles, i a la platja, i al FNAC, i a l’IKEA, a passejar el Frodo o a jeure al sofà…
- Un pis, a BCN ciutat, costa de mitjana uns 225.578 €. Hauria de començar pagant una entrada de 45.115 € + uns costos de formalització d’hipoteca de 22.000 € (entre hipoteca i compravenda) i després durant 30 anys pagariem 705,89 € (2,47 TAE; Euribor +1.20) cada mes… fent servir el simulador del ING…
- El resultat, l’any 2.039: per aquell pis de 225.578 euros, n’haurem pagat 321.235 €; o sigui 100.000 euros més!
- M’he saltat l’IVA, assegurances de vida, de llar, IBIs i altres coses per no perdre’m!
Al final, la conclusió és clara:
- És cert que pagues molt més del que sembla (un 40% més pel pis del preu inicial)
- És cert que la quota mensual surt més econòmica que un lloguer normal (a BCN ronda els 1000 €)
- La clau de l’assumpte és l’entrada i els interessos de gestió i compravenda, amb aquests calers podries viure 5 anys i mig de lloguer. Per tant, si compres un pis, s’ha d’aguantar com a mínim 5 anys i mig, sinó ho perds tot.
No seria més fàcil fer igual que amb els mòbils, una quota inicial i un compromís de permanència? O sigui a mi em diuen que el pis costa 321.235 €, que l’he de pagar en 30 anys (360 mensualitats de 892,31€) i si fallo en el pagament abans dels 5 primers anys, al carrer i per un altre.
Ai clar, que m’he oblidat que l’Euribor canvia en funció de vés a saber què, i lo que avui és 5 demà pot ser 10!
a poble no es pot triar tant, jo vaig comprar quan no hi havia lloguer de cap manera, però vaig tenir sort, vaig fer-ho abans del “boom”, per tant no em queixo. Em quedo esgarrifada quan veig que la gent s’hipoteca per tants anys i m’esgarrifa també veure com des de les autoritats es promociona tan poc el lloguer, em sembla una irresponsabilitat molt greu, perquè a més pisos en lloguer, preus més raonables.
CLIDICE, et veig molt esgarrifada! L’altre dia vaig sentir que feien promocions en sòl públic d’una durada de 75 anys i després tornava a ser propietat de l’ajuntament, suposo que és una manera per que els ajuntament no esgotin les fonts d’ingresos, ja que cada x anys els poden tornar a vendre… Si no hi haurà un moment que ja ho tindràn tot venut!
Jo de sempre he preferit ser propietari per la senzilla raó de que quant ens jubilem no ens donaran un duro, si a les hores tenim alguna cosa nostre podem viure amb el poc que ens donin doncs no caldra pagar lloguer i si per altra banda estem fotuts i falten diners pots vendre i per diners algú et cuidarà.
De lloguer em puc trobar amb una jubilació petita que un cop pagat el lloguer no em quedi per menjar. La questió dels diners tant fotut quedes d’una manera com l’altra, el truco es buscar i buscar fins a trobar algo realment interesant.
Després de trenta anys al món de la construcció he arribat a aquesta conclusió, es encertada? la veritat no ho se, però sembla que tinguis un roc a la faixa per si un dia…..
Jo de sempre he estat de lloguer i no em queixo. El que passa és que amb el meu sou no puc ni plantejar-me comprar res.
Fa uns anys vaig anar a la caixa amb la que “treballo” (m’hi fan “treballar”)per veure si podia demanar un crèdit hipotecari: pensava que igual em comprava alguna cosa…
Quan vaig treure la nòmina i van fer quatre números….decepció.
Per comprar, o hi ha dues nòmines a casa o et toca la loteria, si no…a sota un pont!!!
d’entrada penso que aquest pis a barcelona et surt molt baratet, comparat amb els preus que sento que paga la gent. jo també vaig comprar pressionada pels comentaris que expliques. però només ho vaig fer amb la condició que no pagaria més d’hipoteca que de lloguer. i això va poder ser perquè era abans del boom. quan ho vaig decidir em feia molta por i angúnia el pensar que durant tants anys estaria en devent. ara me n’alegro d’haver-ho fet. com ja t’ha dit el joan, crec que no haver de pagar lloguer durant la jubilació pot arribar a ser molt relevant.
JOAN, això de tenir un roc a la faixa, és molt important, sobretot quan has de negociar amb qui no atèn a raons. Molt ben rebuda la opinió. La tenim en compte.
GERARD, em queda clar que abans de fer castells a l’aire el que hem de fer és passar per “caixa”. No sigui que allò que nosaltres pensem que és “prou” per l’altre sigui “molt poc”.
KIKA, baratet? doncs, jo els trobo tan i tan cars! Veig que tan per tu com pel JOAN, la tranquilitat per quan un és vell és lo que importa… Fa molts segles era a l’inversa, els vells no s’havien de preocupar per res, teniem barra lliure… clar que llavors n’hi havien pocs, de vells.
Jo també estic al·lucinant amb el preu del pis aquest! On és?? hehehe Un pis de lloguer potser sí que et dóna més llibertat, però un pis de propietat et dóna seguretat a llarg termini. Tal com està avui dia el preu del lloguer i com estan els preus dels pisos (que pots comptar si han baixat gaire!!, almenys els d’obra nova no han baixat gens!), triïs l’opció que triïs amb prou feines es pot estalviar perquè els sous són un cagarro enganxat a la paret! Jo sempre he volgut tenir un pis, pel simple motiu que, si a casa meva s’espatlla alguna cosa, no m’hauré de barallar amb cap propietari perquè decideixi si vol pagar una reforma o no.
De totes maneres, de moment encara estic de lloguer i no conec els estressijus de la compra d’un habitatge, així que…
NÚR… Sí, un cagarro a sobre la paret!!! … i encara podem donar gràcies! Nosaltres encara no ens hi hem ficat, però amb lo bé que es viu de lloguer… Però
clar, cal fer un pensament! On és? segur que no és a l’Eixample, em sembla que deu ser o cap al Raval o a dalt de tot de la Vall d’Hebron!!!!
Els preus dels pisos a Barcelona van millorant una mioca sobretot gràcies a les ajudes i altres estratègies que van possant-se en marxa