Des del començament…
Microconte
Sol i Lluna es conegueren temps enllà, segons diu l’escriptor cossetà. De la seua estima, en sortí la Terra. Mai més s’han unit perquè sinó tot queda a les fosques i mor la vida. Condemnats a entendre’s amb la mirada i a parlar-se per boca del pagès i del fonoll.
Categories: Lectura
que romantic!
Molt currat, m’ha agradat.
Ah, per cert seguint la teva recomanació aquest divendres vaig a veure “Silenci”. Ja et diré el que
hombre un microconte de cinquanta paraules, molt bo….jo també estic per alla
KIKA,
vols dir? …m’ha sortit algun rodolí involuntari, que li treu ferro al assumpte… (lo del temps enllà i escriptor cossetà, no sé, no sé)
ELISABET, costa fer un microconte de 50 paraules exactes i on hi surtin aquestes 5 paraules… Ei, com si no t’haguès dit res, deixa’t sorprendre! … I m’expliques que tal?
JOAN, Si que t’hi he vist sí… A més amb capitols i tot… de la jove pagesa i l’inexpert escriptor!
Preciós, Ramon!
Per a la decoració de Nadal, m’hauries de dir què és el que tens pensat, exactament! Jo, de tot plegat, no en sé gaire cosa… Però bé… Tinc el correu en algun lloc del meu perfil, així que si vols, serà millor que m’ho comentis per correu!
Bon cap de setmana, artista! …és que t’ha quedat molt bé!!!
Hola Ramón! T’he de donar les gràcies per la teva recomanació de “Silencis”. La veritat és que em van encantar. És una obra que té de tot. Hi ha moments còmics, tendres… però l’escena de la mare amb la filla (la de la distància em sembla que era) va ser molt emotiva. Moltes et recorden moments del dia a dia. Les veus femenines són fantàstiques (sobretot la de la noia més baixeta i amb el cabell llarg). Al meu parer van ser millor les veus femenines que les masculines. El local una meravella, molt familiar i sents que connectes amb els actors. La veritat és que se’m va fer curt.
He estat mirant fins quan la feien perquè m’agradaria tornar-hi i portar a la meva filla però em sembla que aquest mes és l’ultim, oi?
Gràcies un altre cop
Qué bé que es van conèixer….
Salut!!!
de l’amor del sol i la lluna surt la terra. Ms d numeros dius…jo soc studiant d psicologia i em va fer gracia el comentari. Per cert Déjà vie (ja viscut), Déjà vu (ja vist)
xo aixo ja ho saps, oi?
NÚR, com un pebrot… vols dir que no n’has fet un gra massa? Ok, pel correu de lhabitacioneta. Jo ni idea de decoracions, però si que sé que a l’escola en feiem… espelmes decorades, pintant nous,… decoracions de sostre, que s’aguanten amb fils de pescar, postals de felicitació, objectes pel pessebre o per l’arbre de Nadal… Eps que només era una idea! El ninabunika, no sé si va ben bé d’això.
ELISABET, que bé que t’hagi agradat! A mi em van agradar altres escenes, però crec que en aquesta obra en concret, depèn de l’edat i de la teua pròpia història. Valores les coses que tens més a prop, o que et precocupen més… A l’atrapalo venen entrades fins al 4 de desembre, suposo que es deu acabar aquest dia, o potser fan pausa fins l’any que ve… De res!
EVA, llàstima que ara, la Terra està una mica malalta… i em sembla que el Sol es fa vell.
DEJÀ, a mi m’agrada més dir-ne estima; és més infantil! Jo, Psicologia, la vaig fer a l’autònoma; i en aquells anys, la psicologia la vaig aprendre més aviat fora (vila, al pis d’estudiants, aprenent a espavilar-te una mica,…) a sortir de l’ou; i després pues més cap als números: excels, SPSS, Barbwins i Powerpoint. Ei una pregunta una miqueta “ruc”. La barreja de déjà vie i déjà vu, no seria “déjà vue”?
només 10 hores, diu… N’he arribat a passar 13 allà dalt, per anar a la Xina, però cada cop que agafo un avió tinc els mateixos nervis i la mateixa sensació com si fos el primer cop!! Ho passo fatal..
I si, cap a l’habana s’ha dit.. mirant billets d’avió, ja!
Espero que tu també compleixis els teus somnis!!!
…Ramon, ara m’he perdut! Tu vols decorar el teu bloc… o casa teva??? hihihihi De moment, ja he penjat una coseta de Nadal al ninaBunika, si és això el que volies dir!
Vinga doncs, CLARA, a volar!. AIxò de la XIna, sona lluny!
jaajajajajjaja si, seria déjà vue (ja vista, oi?). Jo vaig studiar a la UB i aprenc dins i fora pk la “teca” sta tant dins com fora, jeje. Pk no t’hi dedikes? No et va agradar la carrera o la vida t’ha portat x altres camins?
DÉJÀ, les pràctiques les vaig fer en un Institut d’Estudis de Mercat, on feien reunions de grup, entrevistes en profunditat… sobre envasos, actituds, hàbits de compra,… I en aquest món m’he quedat, em sembla que ja no sé fer res més… En certa manera també fas de psicòleg, però més aviat d’un d’observador, que busca predir però mai modificar, ni curar, ni arreglar…
http://www.opinalia.com/bloc/2009/09/croquetes-o-pa-amb-tomaquet/
http://www.opinalia.com/bloc/2009/09/defecte-professional/
http://www.opinalia.com/bloc/2009/06/avui-fa-un-any/
mmmmmmm ja veig q m’he d posar al dia amb el teu blog, amb la tva insinuació. Kuan ho tingui enllestit t’aviso.
tambe em posaras examen a part d deures? 
calla, calla q akst divendres jo si q tinc un examen. (kuan tingui un ratet m’ho miro d gust). I…sempre sabem fer mes dl q ens pensem, Ramon.
DÉJÀ, no és cap insinuació… no hi ha exàmen… Sempre sabem més del que pensem però mai sabem ni prou, ni molt!