[Silencis]
Tenim por als silencis?
No sentir res, passejar pel carrer i no escoltar res, desconnectar-nos de la radio i mirar a la gent sense dir res. O adonar-nos que ens miren i no dir res, girant el cap o abaixant la vista, en silenci.
En un ascensor, en una sala d’espera, fent cua, prenent un café… La veritat és que a la gent li costa molt mantenir el silenci, els resulta una situació incòmoda, potser perquè se senten observats, analitzats o com si els escoltéssin el que pensen, el seu interior… En dinàmiques de grup s’utilitza una tècnica,”el mirall”, que es fa servir per fer que la gent parli. Consisteix en que davant d’una resposta de l’entrevistat, el moderador repetix l’última frase i calla, tot mirant-lo als ulls… 1, 2, 3 segons després l’entrevistat amplia la informació!
A mi em costa poc, segurament massa poc aguantar el silenci. No em sap greu no dir res, quedar-me llargues estones callat…
El silenci és important i pot voler dir moltes coses. No totes són bones: por, covardia, solitud… Però alguna sí: comprensió, paciència, tendresa, calma,…
El silenci és important i pot voler dir moltes coses. No totes són bones: por, covardia, solitud… Però alguna sí: comprensió, paciència, tendresa, calma,…
Silencis. Una comèdia musical
Tot això ve a tomb de què? Ahir vam anar al teatre. Al Café Teatre Llantiol, els divendres a les 21h fan una comèdia musical, jove i fresca sobre el silenci. Són 8 euros i val molt la pena. És diu [Silencis] Una comèdia musical
Són 10 històries divertides, vibrants amb molt moviment, tristes, dures i romàntiques relacionades amb el silenci, en les seves diferents formes… I amb un missatge final clar, aprofitar el temps i viure’l amb intensitat.
La companyia, Inquietuds teatrals, tres noies i tres nois acompanyats d’un pianista. Crec que si segueixen així, ens donaran grans estones de diversió
Cada cop que surto del teatre penso que seria xulo pujar a l’escenari com a aficionat!
El problema no són el silencis de cara enfora, són els silencis de més endins, no sentir res… els que ens han de fer por, sentir la buidor…
Categories: General
He estat mirant l’enllaç i m’agradaria anar-hi. Pinta bé.
El silenci és molt important i a vegades amb ell es diuen moltes coses.
A mi també em costa poc crear silencis i no m’hi trobo gens malament. No tots són positius, però tampoc tots són negatius.
abans a la feina, ser silenciosa em feia sentir malament, i feia tot el possible per tenir alguna cosa a dir. ara ja no. soc conscient dels meus silencis. deixo dir, escolto, i si puc passar sense dir res millor.
a la vida amb els anys m’he anat fent molt amiga dels silencis. els busco sovint. i he après a trobar-los. m’ajuden a redireccionar-me.
però hi ha dies, que costen de trobar… mals dies.
jo que no callo ni sota l’aigua adoro el silenci. el silenci que es crea quan et sents còmoda amb una persona, el silenci que et permet elaborar els teus pensaments … ara, a tot arreu on vas hi ha música i soroll. a vegades no és tan el problema de parlar o no, sinó el de l’agressió acústica que rebem tothora de les màquines i la musiqueta.
Val més el que es calla que el que es diu, no? No hi ha res tant especial que la comunicació entre dues persones sense haver de parlar.
M’agrada el silenci, m’agrada parlar…tot te el seu moment.
ELISABET, a nosaltres ens va agradar molt; a més no haviem estat mai al Llantiol. És un espai que s’allunya dels grans teatres tradicionals. És un espai petit, seus en cadires plegables de l’IKEA, pots prendre algo mentres veus l’espectacle en silenci (una cocacola i unes patatetes). Dóna la sensació d’estar veien un espectacle novell, de gent que s’estrena… De descobrir-lo i notar la il.lusió d’aquell que no se sent professional.
CARME, penso que s’ha de saber-ne de fer silencis, no tothom pot… I com dius tampoc són tots bons. És important trobar la postura, sigui dins el brogit o en silencis.
KIKA, van bé per pensar i posicionar-se; però també m’agraden aquells silencis buits… Treure’t les sabates i caure al sofa… Remenar un vas de cocacola, amb les restes de gel, mirar a un punt petit de la paret, espiar les formigues…
CLIDICE, dáme más gasolina, xumba, xumba! Ara a ciutat, m’he acostumat a les sirenes de les ambulàncies i dels bombers… A poble, encara fan tan “siroll” les 49 i les Dracs???
JOAN, no sempre… hi han més problemes pel que es calla que pel que es diu! Tens raó, com tot, amb mesura i al seu moment…
Merci per l’estona, i sobretot a RIURE, que això si que aplana les arrugues! (perdó per les faltes, la pantalla és petita
)
el silenci en companyia és molt gratificant. Demostra complicitat, estar a gust,… i gaudir d’una estona de silenci reconforta.
me l’apunto!
Gràcies per tanta informació
Jo ara mateix tinc moltes ganes de silenci. M’ha agradat el post.
Quan per fi aconsegueixo silenci, m’he d’aturar, saborejar-lo., son tant efímeres aquestes estones!
I si, mirar les formiguetes…perquè no fan gens ni mica de soroll…però haurem d’esperar a la primavera…
Silenci, això és el que es mereixen els que descric.Silenci social (no tenir-los en compte per a res). Si és que…
Gran idea la del teatre, a veure si m’hi acosto que pinta tot molt bé! Gràcies
Està bé passejar per Blogville un cap de setmana de vent i que et recomanin una bona obra de teatre per quan no s’estigui prou “fatal” i es pugui fer plans de persona normal…
Gràcies Ramon. M’he passat dos dies pràcticament en silenci. Demà a xerrar sense parar durant hores…
Diu tant un silenci que sovint no ens cal parlar…
Salut!!!
El silenci resulta incòmode depenent de la persona amb la que et trobis… En un ascensor o en qualsevol lloc amb un desconegut, el silenci se’m fa la cosa més incòmode del món, però si hi ha confiança amb l’altre persona, els silencis poden ser una altra manera de parlar, una manera diferent de conèixer l’altre persona.. Potser quan callem i deixem que el silenci s’apoderi de l’ambient és quan donem més importància a petites coses com mirades, somriures i caricies, que entre paraules no tenen la mateixa intensitat…
Tot i això, aquest només és el meu punt de vista.
I estic d’acord amb tu pel que fa a l’última frase.. El problema són els silencis d’un mateix, de més endins, de sentiment…
RITS, no hi puc afegir més, si és que tens tota la raó! Merci per passar i un somriure en [silenci]
ELISABET, de res, a disposar!
COSES2, m’alegro que t’agradi i …espero que trobis aquest raconet de silenci
AGNÈS, …”és una estona de cel”…, ara podem veure com cauen les fulles taronges dels arbres, o com volen!!!
IRENE, (Ssst) Això, un gran silenci acusador!
VIOLETTE, No t’ho agafis massa fort, ara! Ja et veig divendres amb la princesa de les rastres, al teatre!
EVA, justa la fusta, Salut!
CLARA, les complicitats, una de les coses més boniques que es poden trobar…
A mi he de reconèixer que els silencis m’incomoden, tot i que sovint “utilitzo” el silenci per comunicar-me.
En una societat en la que preval l’excés d’informació i de soroll, sembla que el silenci sigui un estat o una actitud “fora de lloc”.
I estic d’acord en que els silencis interiors són els que realment ens han de fer por.
Enhorabona pel blog!!!
Merci GERARD, quan vulguis, per aquí hi tens les portes obertes… Et passo a visitar per Gerardeli… Que per cert, a San Francisco, fan unes xocolates boníssimes a Ghirardelli! Si algun dia fas una escapadeta de 10 hores d’avió…
En serio, merci per la visita!
Tant de bo tingués la pasta i el temps per poder-me escapar a San Francisco!!!
Si algun dia hi vaig i provo la xocolata t’ho explico…
silenci… quina paraula més bonica però que dificil és de trobar….
La veritat és que fa molt bona pinta, sí! La gent que la comenta a l’enllaç també la recomana moltíssim! Ho hauré de proposar a la colla i fer una escapadeta!
Pel que fa als silencis, sí, n’hi ha de molts tipus, i poden ser tan diversos que de vegades qui els escolta no els entén…
GERARD, t’ho recomano… en fan un amb xocolata i nata….
ARALE, de les mes boniques!
NÚR, Valda la pena l’escapadeta, ja veuràs! … amb les mirades passa el mateix!
Jo el necessito el silenci de tant en tant, i no hi ha manera d’aconseguir-lo…
Ara vaig a veure l’enllaç a veure si em saben explicar quelcom, que em sigui d’utilitat!
shhhhhhhhhhhshhhhhhhhhhhh… Silenci!
en akst post s pot treure molt i molt d suc pq dius moltissimes coses (nose si conscient o inconscient). Coses a comentar:
1. ja stas trigant a apuntarte a algun grup d teatre dl teu barri. (és la canya t’ho dic x experiencia).
2. Els silencis per mi poden ser molt incomodes pero tb encantadors, calmats, tranquils, misteriosos, complices…
3. Ets psicoleg o es q t’interessen les tecniques d grup?
4. Em kdo amb la recomanació, a veure si puc enredar algu x la stmana q ve, aksta ja sta a tope.
Bon cap d setmana!!!
ELI, explicar-te com aconseguir-lo, no… Ara riure, un munt!!!; merci per passar per aquí una estoneta
DÉJÀ, lo del teatre, és com pintar o tenir un grup de música… quan veus gent passant-s’ho tan bé fent aquestes coses, te n’entren ganes!!! … Si de silencis, igual que gestos o paraules, n’hi ha per tot… Psicòleg? Sí, com a mínim llicenciat des de fa temps… Treballo prop de les dinàmiques de grup, però no les modero… Lo meu és més de números. Bon cap de setmana (tot i ser a dimecres)