El partidillo de festes
El diumenge ens vam ajuntar per fer quatre tocs.
Va costar molt trobar xandall, samarreta i encara més bambes. A casa dels pares, ja només em queda un pijama i unes espardenyes; algun jersei de l’any de la picor i poca cosa més…
Al final vam ser set. Un tres contra tres i un porter; amb mig camp i dos hores en vaig tenir prou per recordar músculs que no sabia que existien. De tant en tant va bé descobrir que el temps passa i que cal cuidar-se.
El resultat, lo menys important!!! I les pintes que feiem, tela…marinera!
La foto del partit
El Frodo va fer unes quantes voltes a la pista que déu ni do… Està en forma el gos… Tot i estar sempre al sofà!
P.S. Ara ja no cal saltar les valles per jugar a futbol, les pistes del col•legi són obertes… I sort, que sinó igual hauriem de lamentar ferits!
El nostre cervell es jove, però el cos no ens segueix al mateix ritme, de tant en tant va be un sobre esforç d’aquests per avisar-nos que ens hem de cuidar.
per una experiència així ja val la pena que vingui nadal!
doncs a repetir-lo l’any vinent!!!
Ostres, em recordes que quan feia el camí de Santiago, després de fer entre 20 i 25 k, arribava en un poble i em venien ganes de córrer, per descansar de caminar. La gent em mirava estrany (sempre he estat rareta, jo)
Ànims, que per al partit de l’any que ve tens un any sencer per entrenar músculs amagats
Jajajajajaja! Ens fem grans… xDD
Hottia, jo dues hores no les aguanto ni boja! En dos minuts i mig hagués estat panteixant enmig del camp… una pena! xDDD
Paso per dir-te que tinguis una bona entrada d’any 2010
Una abaçada!