Una emoció i una recepta… noruega
Per començar, una EMOCIÓ.
Una tarda freda i fosca de desembre.
Els carrers il·luminats amb llums de color groc, campanes i arbre guarnit de motius nadalencs. La gent passeja abrigada sense fer massa soroll.
- Carrers d’Oslo (Karl Johans gate)
Dos turistes descobreixen amb il·lusió una muntanya de neu amuntegada. Riuen i es tiren 3 boles de neu. Després descobreixen una plaça il·luminada; al mig una pista de gel que il·lumina la foscor.
- Plaça de davant del Parlament i del Grand Hotel
Mentres sona pels altaveus del centre de la pista una cançó de nadal en noruec (Jarl Goli – Rudolf Er Rød På Nesen), els nens juguen destres a empaitar-se a una velocitat vertiginosa, alhora els més novells n’aprenen enganxats a les baranes.
Des de la barrera és una imatge que no cansa i de la que pots gaudir una llarga estona, en silenci i amb un somriure de babau que et queda als llavis.
L’endemà s’hi torna…
De dia a la mateixa plaça
*****************************************************
PER ACABAR, 3 plats que ens van agradar molt… a l’estació central hi ha un supermercat (ICA naer) on hi vam dinar un dia, no és dels més econòmics però la Karbonader, Steinbitkarbonader i el Hakkebiff estaven la mar de bons.
Etiquetes del viatge a Oslo
Deixo la recepta de la Karbonader…
KARBONADER: Són unes pilotes de carn a l’estil de la frikadelle alemanya.
INGREDIENTS:
- 50 ml de pa ratllat
- 500 grams de carn picada
- Ceba ratllada
- 2 ml de glutamat monosodi
- Un vaset de brou de carn (125 ml)
- 1 cullera sopera de sucre
- 1 Ou batut
- 1/4 de cullereta de cafè de Nou Moscada
- 100 grams de mantega
- 1 cullereta de cafè de sal
- Polsim de pebre
- 1 ceba gran
- Un vas de llet (250 ml)
COM SE FA?
1) Posem el pa ratllat en un bol gran i hi aboquem la llet. Ho removem bé fins que estigui totalment barrejar.
2) Hi afegim la carn picada, l’ou, la ceba ratllada, sal, glutamat monosodi (weijing, ajinomoto), la nou moscada i el pebre. Ho barregem bé.
3) Fem pilotes amb la massa (d’uns 4 dits d’ample i 2 de gruix). En surten 4 unitats.
4) Fonem 30 ml de mantega en un cassó. Hi fregim les pilotes a foc mitjà fins que estiguin rosses de les dos bandes. Tapem el cassó i ho reservem.
6) Tallem la ceba en trossos ben fins i la fem en una paella amb 30 ml de mantega a foc mitjà fins que quedi lleugerament daurada.
7) Traiem l’excés de greix de la paella i aboquem la ceba daurada al cassó amb les pilotes.
8 ) A foc suau, hi afegim una cullerada sopera de sucre i ho remenem amb una cullera de fusta fins que la calor fongui el sucre.
9) Després cobrim les pilotes i la ceba amb el brou de carn i hi aboquem la mantega que ens queda (40 grams).
10) Tapem el cassó i deixem que es faci a foc mitjà uns 10 minuts.
acabo de dinar, però hmmmmmmmmmmmm… quina gana fas venir explicant la karbonader!!!
Cap de peix???? No menjo carn des de fa molts anys… Fas venir ganes de viatjar cap al Nord!
Quins records nano……i bona recepte
Ostres Ramon felicitats això és tot un apunt multimèdia: enllaços, música i per acabar dues sucoses receptes…..vaig a veure que hi tinc a la nevera m’has fet venir gana…
Enhorabona per l’escrit!!!! Més complet impossible.
La recepta me l’apunto i algun dia en gaudiré…té molt bona pinta.
M’ha agradat molt com has plantejat el post
fas venir ganes de pujar nord enllà 
ARARE, estan bonissimes aquestes pilotes de carn! i si les acompanyes amb unes patates…
VIOLETTE, en tinc una de peix preparada… però em costa molt de trobar-ne la recepta (i traduïr del noruec, tela!), a més no n’havia tastat mai i està boníssim… paciència que la trobaré!!!
JOAN, Qui millor que tu, que te n’has fet un fart d’anar pel Nord! Que aprofiti!
ELVIRA, Has escoltat la cançó del Rudolf? Se m’ha quedat enganxada i no me la puc treure del cap! nanananana-na-nano, nano-nano-nano-nà…
GERARD, a veure, segur que sortirà bé!
CLIDICE, al final una imatge val més que mil paraules i després, fer volar coloms…
QUE SIGUEU FELIÇOS AQUEST DIUMENGE DE MARATÓ O DE REFERENDUM POPULAR… (cadascú que trïi, lo que més li agradi, o ambdues coses, qui pugui!)
però ja has tornat ? o escrius aquests posts tan elaborats des d’alla dalt?
KIKA: Ja he tornat! Però fa una setmana hi erem allà dalt!
Quan surts de casa per qualsevol cosa se’t queda cara de babau!! A tot li trobem l’encant.. potser és això el que ens agrada tant de sortir fora!!
I la recepta.. llàstima de la ceba, no la soporto!!!
veig que va anar bé, no??
La decoració nadalenca nòrdica és espectacular i la gastronomia esplèndida. Jo trobo a faltar els pastissets de peix i aquell pa tan bo!
CLARA, tens raó i a vegades ho penso… A fora ens embadalim per tot i en canvi passem pel Passeig de Gràcia, o pel Raval o pel Born i ho veiem tan normal… Deu ser el costum i les ganes de veure coses noves! Fred, però bé. I el teu viatge?
VANE… Ho trobem tan xulo tot a fora, però les llenties també són bones; ara que fa tan fred!!!