OPINALIA

M’agrada desvestir-te. Poc a poc, gaudint de cada capa.

Mentre van caient les capes, una a una, intento imaginar que hi haurà darrere, amb què em sorprendràs, quins nous sabors i colors amagues.

Com un nen petit, àvid de sensacions i noves experiències, descobrir amb delit noves olors que desprèn la teua pell blanca, justament torrada.

Sota la teua pell blanca s’hi amaga segur, una explosió de goig i plaer.

Des de que el meu amic et va descobrir i em va explicar els teus secrets, les nostres trobades són continues, una vegada al mes com a mínim. Mai em falles i jo et segueixo fidel com el primer dia.

Cap al vespre, després d’un dia dur; quan el cap ja necessita repòs i es comença a enterbolir la ment, m’aturo davant de la fruiteria del carrer Mallorca i compro 3 cebes tendres. Més tard a l’Àrea agafo una safata de carn picada i un bric de beixamel. Arribo a casa i em poso el davantal:

Primer tallo la ceba en trossos ben petits, la dauro a la paella amb una xic d’oli. Desprès la carn i una culleradeta d’espècies preparades per fer salsa “Putanesca” (hi ha all, olives seques, peperoncino,…); que vam comprar a Roma en un d’aquells locals amb encant, ara ja farà 3 anys.

Quan ho tinc ben daurat hi afegeixo un pot de tomàquet triturat dels grans i deixo que faci xup-xup una estoneta. I després la part que més m’agrada! Com que la safata del forn està molt rovellada, -ja se sap que les coses de l’IKEA, no són per sempre- faig servir un motlle de fer pastissos.

Primer una capa de pasta, després la salsa i a sobre beixamel. Pasta, salsa i beixamel. Pasta, salsa i beixamel. Pasta , salsa i beixamel… i a dalt de tot ple de formatge ratllat, com si fos una d’aquestes cases de palla que surten als contes.

Al forn mitja hora i… el dia es recorda més distant, els colors comencen a inundar-me la cara, els gestos es relaxen. Al cap i a la fi, ha estat un bon dia.

Lasanya amb forma de pastís de carn

Mons pares tenen relació amb una parella de francesos, i cada cop que aquests venen a casa, normalment deixen una llauna de conserva, de cuixes de “canard”, o de “cassoulet“. Aquesta vegada ens han deixat un pot de sopa: “Garbure du Sud Ouest”

“Es un plat que simbolitza la gastronomia del Sudoest francès; es tracta d’una sopa espessa, guarnida de carn. És a la vegada rústica i generosa”

Ahir la Vane estava fotudeta, amb febre i mal de cap, feia hores que era fosc, feia una miqueta de fred… el moment perfecte per fer-la, ja que tan quan hi ha cassoulet, o cuixes d’ànec, només en puc menjar jo, que a ella li fa una miqueta de fàstic… Doncs per ella sopeta de brick, i per mi garbure de pot…

Garbure du Sud Ouest (de pot)

Us passo la recepta, traduïda (Link de la recepta original)

INGREDIENTS (per a 6 persones):
- Una col verda petita
- 200 grams de fesols
- 3 naps
- 4 pastanagues
- 6 patates
- 1 bouquet garni (un ramet d’api, farigola, llorer, i fulles de porro, lligat amb un cordill)
- 3 cebes
- 3 grans d’all
- 500 grams carn d’ànec o d’oca confitada (ales, cuixes, colls)
- 500 grams de cansalada amb la seva corna
- 1 bitxo petit
- 1 cullera de sopa de greix d’oca
- Rodanxes de pa rústic
- Sal
- Pebre

COM SE FA?
1) El dia abans posem en remull les mongetes en un gibrell d’aigua
2) El mateix dia: Posem a bullir en un gran cassó 3 litres d’aigua. Ho salpebrem.
3) Pelem les pastanagues, patates i naps; tallem les patates a cubs, les pastanagues a trossos i els naps en 2 o 4 parts, depenent de la seva mida. Pelem l’all i el tallem en trossos. Escorrem les mongetes. Guardem tots aquests ingredients en una enciamera.
4) Quan l’aigua ja bulli, hi afegim el contingut de l’enciamera acompanyada del ram guarnit i del greix d’oca. Ho fem coure durant 1 hora a foc suau i amb el cassó tapat.
5) Mentres fa xup, xup, aprofitem per preparar la col. Retirem les fulles exteriors, treiem el cor i la tallem en 4 o 6 bocins.
6) Afegim la resta dels ingredients (excepte les rodanxes de pa) i continuem la cocció 30 minuts més.
7) Posem les rodanxes de pa al fons del plat, per sobre les mongetes i la carn i ho mullem tot amb el brou.

Bon profit!!!

Després d’aquest post em bé la cançoneta de les oques… (arxiu MP3)