OPINALIA

Passejant pel Colorado no em vaig poder estar de fotografiar aquest banc, em va agradar tant que a partir de llavors m’hi vaig començar a fixar; i al final n’he retratat 3 o 4 més.

Mr. Bench (banc en anglès)

Crec que de bancs n’hi deu haver de mil maneres, de fusta, de pedra, de ferro..., d’una plaça o de dos, amb barana i sense, de cara i d’esquena,… i cadascú els usa a la seva manera, per dormir, per conversar, per observar, per jeure, per riure…

Crec que n’hi hauria com per fer un Bloc a l’estil el de l’USD a una sortida digna o podria ser el punt de partida dels Relats Conjunts, perquè des dels bancs es poden pensar i viure moltes coses!!!

Us el presento: és diu Mr. Bench i està situat prop del Bright Angel Point, un punt des del que comencen excursions que s’endinsen cap a dins el Grand Canyon fins arribar al riu Colorado. Si t’hi asseus pots contemplar el paisatge i descansar, l’única “pega” és que no està a la sombra… i com a mínim a l’estiu allí hi fa calor. A vegades al costat d’una gran meravella no ens fixem en coses petites que igual sense elles la experiència no seria la mateixa… Que hauria estat sense el teu repòs!!!

A 25 metres n’hi havia un altre, el Mr. Wood; molt més treballat, però no per això menys còmode.

Com canvia una plaça, amb o sense bancs!!!

S’han acabat les vacances. Tornem de cop a la rutina i sense descans; però ha valgut molt la pena.
Sempre és bo allunyar-se per agafar perspectiva… I recarregar piles! Hem tingut de tot, natura, ciutat, carretera, sol, fred… Merci per la companyia.

Central park a principis d'any

Aquest Cap d’any ha estat el primer que hem passat fora de casa, entès casa com celebrar-ho amb la familia o amb amics; ja fos a Tàrrega, a Ripoll o a Barcelona. Vam anar a Manhattan i d’allí en vam treure aquesta foto; on es veuen els glaçons de gel que aguanten a sobre d’una branca que sobresurt del llac, The Reservoir , prop d’on van matar al John Lennon, per una banda i del Metropolitan per l’altra.

Aquest parc, ha inspirat un munt d’històries i és la zona d’esbarjo més gran a l’aire lliure de Manhattan; 2 vegades més gros que Mònaco i 8 que el Vaticà. Nosaltres el vam veure a l’hivern, cosa que ens privà veure els jardins en màxima esplendor, i no hi havia gaire gent, però que vols a 10 sota zero… però els esquirols si que els vam veure, a més cada època té el seu què, el seu encant; els llacs gelats i els gossos vestits a la última moda!!! (Si fins i tot els beagles, com el nostre anàven vestits…).

I SI FOS UNA OBRA…

GEL LLUITANT CONTRA AIGUA, Ramon, 2009

Amb aquest quadre, segons l’autor s’intenta expressar la tensió entre el gel i l’aigua, com a formes diferents d’una mateixa cosa, amb la mateixa essència però diferent estructura. Les diferents tonalitats de blau que ens fan adonar de la presència de la llum i per tant del Sol, com a impulsor de la homogeneïtat, que desfà la diferència.

BON CAP DE SETMANA!!!

Passejant prop de casa trobo aquesta ornamentació urbana… 

(Podríen ser 3 visitants entran a la ciutat)

(Penso que ha de tenir algo a veure amb la roda i el moviment)

(BOL D’OR de molts UN, de Matilde Grau)

(És un pedestal des d’on es poden fer pregons)

… Si ho haguès pintat Manet, o Monet, o Degas, seria així… 

(Les nouveaux arrivés)

(Chocolat)

(le calice)

(sense titol)

Lo que fa la tècnica

Des de que hi ha Internet, és més fàcil, ràpid i fins i tot et pot sortir més econòmic viatjar i anar de vacances.

Recordo que les primeres vegades que sortiem de vacances reservavem cases rurals a Euskadi (Bilbao, Zarautz, Zumaya, San Juan de Luz), Asturias, Huesca, Boi, Sort, Aigüestortes… agafavem la furgona i cap a dalt…

Després van arribar les companyies aeries de baix cost i vam començar a descobrir Europa amb Easyjet, Ryanair, Vueling,…

Suposo que com més gran, més experiència i cada cop toca complicar-se més la vida i aquí és on vull anar a parar. Crec que necessitarem l’ajuda d’Elitours!!!

Aquest estiu volem anar a fer la Ruta 66 per Estats Units, hem passat tot el cap de setmana buscant vols, ofertes… i al final en un rampell d’inconsciència hem pillat els vols de Barcelona a Chicago (anada i tornada) i de San Francisco a Chicago.

La ruta 66 és una carretera que creua els EUA des de Chicago fins a California passant per Illinois, Missouri, Kansas, Oklahoma, Texas, Nuevo México i Arizona. En total són uns 4.000 quilòmetres.

L’objectiu inicial era fer aquesta ruta el cotxe i anar parant en motels a dormir (Tipo Telma i Louis)… el primer problema és que el lloguer del cotxe és caríssim, l’haviem mirat via web i era accessible però no estava inclosa la taxa de deixar el cotxe en un altre comptat (clar, és com si lloguessim un cotxe a BCN i el deixéssim a Moscou, algú el deu haver de tornar…).

A veure com ho resoldrem… Primer de tot haurem d’estudiar el recorregut i després veure si podem fer parts en tren, altres en bus i alguna en cotxe…

Aniré explicant les experiències per si serveix per algú.

A cada poble hi ha personatges que són coneguts per tothom (el que anima les festes, el professor, el president d’alguna agrupació, algun botiguer en especial,…)

De Tàrrega en recordo 2, que sabrà tothom. La Rosalia i el Guanxo.De la Rosalia de les bicicletes, potser en parlem algun dia, aquest post va pel Guanxo!!!

Capgròs del Guanxo

… o quan el futbol fa més pel país que els politics. Treballant i sentint els colors.

FELICITATS!!!