Passejant pel Colorado no em vaig poder estar de fotografiar aquest banc, em va agradar tant que a partir de llavors m’hi vaig començar a fixar; i al final n’he retratat 3 o 4 més.
Mr. Bench (banc en anglès)
Crec que de bancs n’hi deu haver de mil maneres, de fusta, de pedra, de ferro..., d’una plaça o de dos, amb barana i sense, de cara i d’esquena,… i cadascú els usa a la seva manera, per dormir, per conversar, per observar, per jeure, per riure…
Crec que n’hi hauria com per fer un Bloc a l’estil el de l’USD a una sortida digna o podria ser el punt de partida dels Relats Conjunts, perquè des dels bancs es poden pensar i viure moltes coses!!!
Us el presento: és diu Mr. Bench i està situat prop del Bright Angel Point, un punt des del que comencen excursions que s’endinsen cap a dins el Grand Canyon fins arribar al riu Colorado. Si t’hi asseus pots contemplar el paisatge i descansar, l’única “pega” és que no està a la sombra… i com a mínim a l’estiu allí hi fa calor. A vegades al costat d’una gran meravella no ens fixem en coses petites que igual sense elles la experiència no seria la mateixa… Que hauria estat sense el teu repòs!!!
A 25 metres n’hi havia un altre, el Mr. Wood; molt més treballat, però no per això menys còmode.
- Mr. Wood
Com canvia una plaça, amb o sense bancs!!!
S’han acabat les vacances. Tornem de cop a la rutina i sense descans; però ha valgut molt la pena.
Sempre és bo allunyar-se per agafar perspectiva… I recarregar piles! Hem tingut de tot, natura, ciutat, carretera, sol, fred… Merci per la companyia.
Fa més d’una setmana que hem començat l’estiu; i encara fa més temps que ja ha arribat la calor, que ha xurrascat la menta que teniem al terrat, mentres s’ho miren els cactus impassibles i lleugerament florits… també fa dos dies que hem començat rebaixes; podríem dir que hem passat l’equador de l’any i per tant hem deixat l’abric d’hivern, el ritme es diferent i… em ronda pel cap canviar la imatge de la capçalera del bloc… Però abans de relegar-la únicament a la memòria i a
l’àlbum de fotos, m’agradaria fer-li un homenatge… Tot i que una miqueta de gel, sempre entra bé a l’estiu…
Central park a principis d'any
Aquest Cap d’any ha estat el primer que hem passat fora de casa, entès casa com celebrar-ho amb la familia o amb amics; ja fos a Tàrrega, a Ripoll o a Barcelona. Vam anar a Manhattan i d’allí en vam treure aquesta foto; on es veuen els glaçons de gel que aguanten a sobre d’una branca que sobresurt del llac, The Reservoir , prop d’on van matar al John Lennon, per una banda i del Metropolitan per l’altra.
Aquest parc, ha inspirat un munt d’històries i és la zona d’esbarjo més gran a l’aire lliure de Manhattan; 2 vegades més gros que Mònaco i 8 que el Vaticà. Nosaltres el vam veure a l’hivern, cosa que ens privà veure els jardins en màxima esplendor, i no hi havia gaire gent, però que vols a 10 sota zero… però els esquirols si que els vam veure, a més cada època té el seu què, el seu encant; els llacs gelats i els gossos vestits a la última moda!!! (Si fins i tot els beagles, com el nostre anàven vestits…).
I SI FOS UNA OBRA…
GEL LLUITANT CONTRA AIGUA, Ramon, 2009
Amb aquest quadre, segons l’autor s’intenta expressar la tensió entre el gel i l’aigua, com a formes diferents d’una mateixa cosa, amb la mateixa essència però diferent estructura. Les diferents tonalitats de blau que ens fan adonar de la presència de la llum i per tant del Sol, com a impulsor de la homogeneïtat, que desfà la diferència.
BON CAP DE SETMANA!!!
Ho hem comentat…