Crec que sí…

Després d’un any i mig o alguna cosa així… Deixaré el bloc i m’agafaré vacances. Penso que les coses s’han de fer ben fetes i sinó, millor no fer-les. Fa temps que tinc poc a dir i ara mateix em fa mandra escriure…

Un cop acabat el concurs del bloc de contes… adéu siau!!!

Moltes gràcies als que heu passat per aquí, segur que passaré per casa vostra de tant en tant.

Ramon

+ Info a: http://www.opinalia.com/concurs/?p=468

Mentre van caient les capes, una a una, intento imaginar que hi haurà darrere, amb què em sorprendràs, quins nous sabors i colors amagues.

Com un nen petit, àvid de sensacions i noves experiències, descobrir amb delit noves olors que desprèn la teua pell blanca, justament torrada.

Sota la teua pell blanca s’hi amaga segur, una explosió de goig i plaer.

Des de que el meu amic et va descobrir i em va explicar els teus secrets, les nostres trobades són continues, una vegada al mes com a mínim. Mai em falles i jo et segueixo fidel com el primer dia.

Cap al vespre, després d’un dia dur; quan el cap ja necessita repòs i es comença a enterbolir la ment, m’aturo davant de la fruiteria del carrer Mallorca i compro 3 cebes tendres. Més tard a l’Àrea agafo una safata de carn picada i un bric de beixamel. Arribo a casa i em poso el davantal:

Primer tallo la ceba en trossos ben petits, la dauro a la paella amb una xic d’oli. Desprès la carn i una culleradeta d’espècies preparades per fer salsa “Putanesca” (hi ha all, olives seques, peperoncino,…); que vam comprar a Roma en un d’aquells locals amb encant, ara ja farà 3 anys.

Quan ho tinc ben daurat hi afegeixo un pot de tomàquet triturat dels grans i deixo que faci xup-xup una estoneta. I després la part que més m’agrada! Com que la safata del forn està molt rovellada, -ja se sap que les coses de l’IKEA, no són per sempre- faig servir un motlle de fer pastissos.

Primer una capa de pasta, després la salsa i a sobre beixamel. Pasta, salsa i beixamel. Pasta, salsa i beixamel. Pasta , salsa i beixamel… i a dalt de tot ple de formatge ratllat, com si fos una d’aquestes cases de palla que surten als contes.

Al forn mitja hora i… el dia es recorda més distant, els colors comencen a inundar-me la cara, els gestos es relaxen. Al cap i a la fi, ha estat un bon dia.

Lasanya amb forma de pastís de carn