OPINALIA

Introducció a Oslo

Un pont molt ben aprofitat, amb les piles carregades… I a més demà passat, divendres!!! Tinc pensat explicar algunes coses d’Oslo, però abans de contar els llocs que hem vist i les sensacions del fred, el temps, la gent, fotos… Unes recomanacions:

1) L’aeroport de TORP, (Hi vola Ryanair des de Girona) és el més petit del país; tot i això hi ha Wifi gratuït i es pot canviar moneda als caixers automàtics.

2) Després de cada vol, surt un bus fins a l’estació central d’Oslo; costa 300 NOK (uns 40 €) amb la tornada inclosa i triga 1 hora i 45 minuts. Al tornar, és recomanable agafar el bus 3 hores abans de la sortida del vol.

3) Oslo és la ciutat més cara i rica del món (Barcelona està al lloc 22 i Madrid al 26). El menú del Mc Donalds costa 79 NOK (10€ aprox.). Pertant dos recomanacions:

• Nosaltres vam allotjar-nos en un apartament; cada dia ens fèiem l’esmorzar i el sopar allà, estalviant-nos uns calerons. Aquest tipus d’allotjament és bastant més econòmic que l’habitació d’hotel (tot i ser car). El centre de la ciutat és petit i es pot fer perfectament a peu, és important allotjar-se al centre de la ciutat. Nosaltres estàvem a prop del Palau Reial i de l’Akker Brigge.
• Per gaudir del menjar noruec sense buidar-nos la butxaca… Alguns supermercats venen menjar preparat per endur o per menjar allí mateix… Hi pots trobar pastís de peix, de carn, mandonguilles, pastissos de patata i diferents plats preparats… semblant a l’IKEA… i de postres; una mena d’arròs amb llet on s’hi barreja melmelada. (tinc pensat fer un post gastronòmic, un cop ordeni el material). És una bona manera de menjar calent i bo per uns 15 euros (entre dos). El salmó fumat, nosaltres el menjàvem per sopar a l’apartament. També vam passar pel Mc Donalds!. Anar de restaurant és caríssim, uns 50 € per cap!
• Per prendre alguna cosa, cafè, cervesa i passejar aquest barri estava molt bé

4) Fred i llum: El sol surt a les 8AM i se’n va a les 3PM; És com si et despertessis i ja fos el capvespre (això de que surt el sol tampoc és cert, com a mínim nosaltres no el vam veure!!!). Ens va fer bo, entre 1ºC i -1ºC; una miqueta de pluja i aiguaneu. Importantíssim, els descansos, és lo més important!!! Si mantens els peus calents i secs, el temps s’aguanta bé, amb els guants, “gorro” i “plumon”.

5) In english, of course! L’entenen tots, podríem dir que els escandinaus són bilingües en anglès, …i si, és veritat que subtitulen les pel·lícules i sèries, que no les doblen!

P.S.: Escrit a partir del Pont de 4 al 7 de desembre del 2009.

Passat el pla, i més amunt de la Noguera, abans d’arribar a Pont de Suert des de la carretera de la Pobla, la carretera fa unes corbes i el paissatge pren uns colors que val la pena veure, sobretot ara a la tardor… Des de Barcelona estant, encara no haviem pres consciència de que l’estiu s’acaba i aquest cap de setmana ens ha caigut amb tot el seu pes. Primer els grocs, taronges, vermells de les fulles que queden als arbres i després el terra, tot daurat. La claror que cap a les vuit afluixa. El fred que a la nit ja es fa notar.

 

Un bosc de Bonansa (Ribagorça, La franja, Aragó)

Abans d'arribar al Túnel de Vielha, passat Aneto

Per què vam girar cua? Doncs, perque haviem decidit acampar amb tenda de campanya! Després de més de 10 anys! Doncs com el Garbí, que no estamos tan mal!

N’hem tret moltes coses: descobrir el fred com cala als ossos, a les 5 del matí; sentir el brogit del riu com baixa; despertar-se amb la claror del dia a les 7.45 del matí; anar a buscar llenya per fer la barbacoa del sopar, quina carn!; mirar a dalt al cel i veure nebuloses, estrelles…; sentir grills; veure com el temps passa sense cap preocupació; sense cap agenda, res més a fer… plegar algun rovelló, alguna esgarrinxada, cap picada de mosquit…
… I el Frodo com corria, i que cansat que es va quedar, acostumat com està a prendre el sol a la terrassa!

Amb el Frodo al costat de la tenda (12/10/09)

Com han canviat les coses, una tenda que ja està muntada i que quan la desplegues, és com si fos una càpsula hoipoi, es para sola! Ara bé, dos segons per parar-la, però per plegar-la ens hi vam estar mitja hora i al final va tornar cap a casa mig desplegada al seient del darrere del cotxe!

Amb amics al Dr. Music Festival (12/07/96)

La penúltima vegada que vam anar de camping, ara fa 13 anys, a la Guingueta d’Àneu, al Dr. Music, que diferent que va ser! Cap bbq, molta son, molta calor, ressaques i molta, molta música! Encara tinc al cap la Patty Smith… Because the night belongs to lovers,… o alguna cosa així…

La Vaca del Dr. Music Festival (valia 10.900 pessetes)

Clar que en tenia 17 i ara aviat ne farem 31!!!

Logos de les 4 ciutats candidates

Les apostes van per Tòquio… Però deixo l’últim video promocional “America’s Bid” per Chicago.

Aquest any hem passat el cap d’any a NY i les vacances d’estiu per Chicago i el Far West. Quins records:

Al principi surt el Loop, Hollywood i la platja de Santa Mònica, el Chrisler building a Nova York, China Town i La Marina de Chicago… Quins records!!!

Cartell del Bar Cruiser a Williams (Arizona)

 MEN NO SHIRT NO SERVICE
WOMEN NO SHIRT FREE DRINKS

Bon cap de setmana!

Fa 6 anys, després d’acabar la carrera, vam anar 2 mesos a Londres. La intenció era aprendre anglès o millorar-lo i buscar feina per pagar l’estada. Al final ni una cosa ni l’altra; la nostra excusa era que hi vam anar una mica tard i com que erem europeus, al Mc Donalds, Starbucks o Café Nero, s’estimaven més fitxar indis perquè els hi durarien més. A nosaltres se’ns veia el llautó de que al setembre ens les pirariem… La realitat: no ser massa espavilat i un nivell d’anglès baixissim.
Al final; una nova experiència, visites a tots els museus (són free), algo d’anglès, descobrir Escòcia, buidar la llibreta de la Caixa, amb les 120.000 pessetes estalviades collint pomes,…

Supermercat anglès TESCO

Això són figues d’un altre paner; el tema que volia explicar i que no entenc perquè no funciona igual aquí: El Reduced (rediús).

M’explico. Com que hi haviem d’estar 2 mesos i no erem rics, vam gastar poc en dinars i pintes; doncs ho compravem tot al súper: el Tesco.

A Anglaterra, a part de tenir mil salses, un suc lila que tothom beu, que sigui més barat el menjar precuinat que el fresc i que la fruita sigui caríssima; als supermercats fan el Reduced; que consisteix en la baixada dels preus del productes a mesura que s’apropa la seva caducitat (peix, carn, precuinats,…) o perden qualitat (croissants, panets,…). Nosaltres compravem el pa cada dia al vespre i el verat per la BBQ a punt de caducar!

Entenc que deu ser una manera de no llençar el menjar i donar la possibilitat al client de comprar més barat, sent conscient de la menor qualitat.

Per què em ve això?

A EUA vam poder comprar també donuts i pastes amb rediús (un bossot ple per 1$).

Mentrestant al super de prop de casa, sempre veig com llencen el menjar a un contenidor que es ple de gent (normal) fent cua per agafar-ne les sobres. No sé si algun dia m’atreviré a anar amb ells a veure si pesco algo. He de confessar que algun cop m’ha fet ràbia quan he sortit del súper amb la meu brick de llet de marca blanca pagat, mentres a fora n’hi havia de marca amb omega 3, dos dies caducada i a més gratis…

Passejant pel Colorado no em vaig poder estar de fotografiar aquest banc, em va agradar tant que a partir de llavors m’hi vaig començar a fixar; i al final n’he retratat 3 o 4 més.

Mr. Bench (banc en anglès)

Crec que de bancs n’hi deu haver de mil maneres, de fusta, de pedra, de ferro..., d’una plaça o de dos, amb barana i sense, de cara i d’esquena,… i cadascú els usa a la seva manera, per dormir, per conversar, per observar, per jeure, per riure…

Crec que n’hi hauria com per fer un Bloc a l’estil el de l’USD a una sortida digna o podria ser el punt de partida dels Relats Conjunts, perquè des dels bancs es poden pensar i viure moltes coses!!!

Us el presento: és diu Mr. Bench i està situat prop del Bright Angel Point, un punt des del que comencen excursions que s’endinsen cap a dins el Grand Canyon fins arribar al riu Colorado. Si t’hi asseus pots contemplar el paisatge i descansar, l’única “pega” és que no està a la sombra… i com a mínim a l’estiu allí hi fa calor. A vegades al costat d’una gran meravella no ens fixem en coses petites que igual sense elles la experiència no seria la mateixa… Que hauria estat sense el teu repòs!!!

A 25 metres n’hi havia un altre, el Mr. Wood; molt més treballat, però no per això menys còmode.

Com canvia una plaça, amb o sense bancs!!!