Un bloc de contes, relats i pensaments

Finalment ja tenim el llibre definitiu d’aquesta Primera edició dels Premis a la Millor Entrada.

Moltíssimes gràcies a tots pel suport i per les ganes.

A continuació us deixo la Web des d’on es pot comprar el llibre  i descarregar-se l’ebook (en pdf i epub).

http://unblocdecontes.bubok.com/

http://www.bubok.com/libros/171685/Un-bloc-de-contes-relats-i-pensaments

Ramon

 Feu clic sobre la imatge per descarregar-vos totalment de franc la versió ebook (pdf) del llibre Un bloc de contes, relats i pensaments.  Tots els comentaris son benvinguts!

Ahir va arribar la primera versió del llibre en paper… Oh sorpresa! no vaig quadrar bé la mida de la portada i va quedar tallada…

De totes maneres, hem vist algunes coses per millorar i sempre és millor fer les correccions sobre el paper. Demanarem que les fulles siguin groguenques, que li donarà un aire més autèntic (ara són blanques) i arreglarem les “tipos” i els “track”.

És un llibret petit, de tamany butxaca, gens pretenciós, però que fa certa il·lusió tenir entre les mans.

Esperem que a la segona vagi la vençuda… i poder enviar als guanyadors el seu exemplar.

Continuarà>>>

A continuació deixo la portada guanyadora per al llibre. Cal dir que ha estat una votació molt renyida, que s’ha decidit per un vot en la part d’agrada més i dos en la d’agrada menys… Felicitats al Jordi per la portada guanyadora i a l’Àgueda pel meritori podi. A la Carme, la Rita, l’Helena i a mi; la consolació d’haver participat en aquesta primera edició.

Aquests han estat els resultats (en total han participat 31 persones; emetent 217 vots):

Destacar que l’”idea” i el “buscador de paraules” són els que han agradat més seguits de “metamorfosi”; tot i que aquest disseny és molt polaritzant (agrada molt per uns però alhora no agrada gens per a la resta de la gent).

PRÒXIMS PASSOS:

1) Acabo d’enviar la maqueta del llibre a imprimir (M’han dit que la tindré l’11 d’abril).

2) Quan m’arribi, comprovarem que tot està OK i enviarem els exemplars als guanyadors.

3) Us donaré més info de com descarregar-se el llibre de franc o comprar-lo en el cas que es vulgui en paper.

Moltes gràcies a tots!

Ramon

Moltes gràcies per la vostra participació a la 1ª edició dels Premis a la Millor Entrada. Ara només ens queda tancar la portada! 

Des d’ara i fins al 28 de març s’obre el període de votació per tal d’escollir la portada i el text de la contraportada.

Per tal d’accedir al formulari fes clic aquí

Moltes gràcies a tots per la col·laboració, crec que entre tots hem fet un gran llibre!
 
Ramon

Avui hem acabat d’enviar tots els textos als seus autors per revisar-los i donar- hi el vist-i-plau. Sembla mentida, però després de tornar-los a rellegir, encara semblen més bons i trobo que fan força patxoca!!! 

En principi els textos aniran signats tal i com s’han enviat als autors però si algú vol posar pseudònim o al revès vol firmar amb el seu nom, només cal que ens ho feu saber per mail.

Gairebé ja ho tenim tot llest! … Però i la portada? Com ho fem això de la portada?

Hem pensat que com que els textos són de tots; la portada també ho podria ser… Per tant s’obre el concurs de la portada del llibre “Un bloc de contes, relats i pensaments”:

1) Hi pot participar tothom, tingui o no tingui bloc, hagi o no hagi participat en les entrades. També pot participar les vegades que vulgui. S’ha d’enviar la portada per mail a unblocdecontes@opinalia.com
2) El premi serà la portada del llibre  i que s’esmentarà el seu nom en els crèdits, com no pot ser d’altra manera.
3) Termini per presentar les portades: fins al 21 de març.
4) S’escolllirà el guanyador a partir de les votacions entre els participants al concurs de les entrades i als del concurs de la portada.
5) El resultat del disseny guanyador es donarà a conèixer el 28 de març en aquest bloc.

A continuació deixo una plantilla en .jpg del format que ha de tenir la portada, el lloc i la contraportada.

Fes clic aquí per descarregar la plantilla

Gràcies a tots!

Ramon

Moltes gràcies a tothom per la participació i paciència. Amb la votació de 28 dels 37 participants…

LA GUANYADORA D’AQUESTA PRIMERA EDICIÓ HA ESTAT:

Mercè Climent amb ALMENYS UN RAM DE PARAULES

Coses2 amb DE LLOCS ROBATS

…i tot seguit, els 48 restants del llibre:

57.- SOMNIS IMPOSSIBLES (Kweilan)
10.- LITÚRGIA (Josep Manel)
42.- PLUJA DE CENDRA (Josep Manel)
41.- JO, MATRIUSCA (Francesc Mompó)
73.- LES SABATES DE XAROL (Rosa Roig)
46.- EM DIVERTEIXO 4 (I ÚLTIM, QUE EM CANSO) (Clidice)
“69.- LLIRIS BLANCS (DEDICAT A CINZIA, QUE UTILITZA AQUEST
PSEUDÒNIM) (Noves Flors)”
74.- COM CAL LLEGIR (Martin Dèdalus)
60.- MICROCONTE DEL FUM QUE NO SE’N VA (Jesús M. Tibau)
32.- AIXÒ VAIG ESCRIURE DILLUNS (Coses2)
56.- EL QUE NO EXISTEIX (Kweilan)
51.- MANIFEST (El veí de dalt)
7.- PLORA (Carme Rosanas)
30.- SITE METER (Coses2)
93.- EPITAFIS (Òscar Roig i Carrera)
27.- VIDA I LLIBRES. CORAZÓN TAN BLANCO (Viu i llegeix)
49.- RELATS CONJUNTS: DONA DESCONEGUDA (Rita)
50.- VERMUT (Rita)
4.- ESCAMOTS DE MOTS MUTS (Elvira FR)
5.- EL PAÍS DELS SOMNIS (Elvira FR)
39.- DOLCE FAR NIENTE (Francesc Mompó)
66.- EL BLOGUER I L’HORA DEL FEM (Josep Lluís Abad)
70.- UNA ABRAÇADA D’ALES (Noves Flors)
52.- L’ALTRI (El veí de dalt)
38.- MICROCONTE: MATÈRIA GRISA (Mercè Climent)
40.- LA REBEL·LIÓ DELS CAGANERS (Francesc Mompó)
65.- APUNTS DE VIATGE: FLORÈNCIA II, TARDA DE PLUJA (Arlequí)
71.- DONUETES (Rosa Roig)
96.- L’HOME-NEN (Almorro)
98.- M’AGRADA DESVESTIR-TE (Ramon)
43.- FER-HO… DIFERENT (Garbi24)
53.- LA MANDARINA AL CAMP, ÉS MÉS BONA (Agnès Setrill)
68.- LES MEUES DONES, V. (Josep Lluís Abad)
61.- UN LLIBRE QUE EM FACI SENTIR COM ERA ABANS (Jesús M. Tibau)
28.- LAMBING (Salvador Macip)
92.- EL BUFÓ (Òscar Roig i Carrera)
17.- PUNT I A PART (Marta Contreras)
16.-TALONS NEGRES (Marta Contreras)
33.- SOTA LA PELL (Clidice)
63.- PROSA POÈTICA: UNA MORT SILENCIOSA (Arlequí)
12.- JA NO SE SENT XISCLAR ELS OCELLS (David Gálvez)
47.- REUTILITZAR (Garbi24)
59.- LA COMPANYIA D’UNES MANS (Jesús M. Tibau)
62.- RELATS CONJUNTS: ELS CORBS HAN TORNAT (Eli)
88.- OH, NO! M’ATOPEYA! (Arare)
18.- PORTLAND (III) (Marta Contreras)
37.- ESCRIT PER A L’ANGUILA LITERÀRIA (Mercè Climent)
26.- DE VINS I LLIBRES. LLISTES DELS MÉS VENUTS (Viu i llegeix)

Moltes gràcies i felicitats!

(EXCEL AMB ELS RESULTATS)

P.S. Aquesta setmana rebreu per correu electrònic els vostres textos per tal de revisar-los i donar el vist-i-plau definitiu.

10 minuts per començar a donar els resultats d’aquesta 1a edició dels Premis a la Millor entrada.

A la Sala d’actes

Ha arribat l’hora de fer la tria de les millors entrades d’aquesta 1ª edició dels Premis a la Millor Entrada. 

Des d’ara i fins al 13 de febrer s’obre el període per tal de poder fer la tria. Recorda que no pots votar les teues pròpies entrades i que només podràs votar una vegada. En total hauràs d’escollir els 10 textos que t’han agradat més amb un sistema de puntuacions a l’estil Eurovisió (100 punts pel primer, 75 pel segon, 50 pel tercer, 45 el quart,… fins a 15 pel desè).

Els resultats es donaran a conèixer el diumenge 14 de febrer a partir de les 21h a la Sala d’actes del Web del concurs (únicament caldrà que t’identifiquis amb un nickname). Després és publicaran els resultats al bloc i començarem amb la correcció i maquetació dels textos.

Revisa el teu correu per veure les dades que necessitaràs per poder fer la tria. Per començar a votar, fes clic aquí

Una sentida abraçada i sort!

Ramon

Primer de tot cal donar gràcies (gairebé 100 gràcies):

- Merci per la bona acollida que heu tingut amb aquest concurs!!! Va per tots (Agnès Setrill, Almorro, Arare, Arlequí, Carme Rosanas, Clidice, Coses2, David Gálvez, El veí de dalt, Eli, Elvira FR, Francesc Mompó, Francesc Puigcarbó, Garbi24, Helena, Isabel de Yzaguirre, Jesús M. Tibau, Jordi Casadevall, Jordi Girbén, Josep Lluís Abad, Josep Manel, Kweilan, Marta Contreras, Mercè Climent, Misael Alerm, Noves Flors, Òscar Roig i Carrera, Puigmalet, Rita, Rosa Roig, Salvador Macip, Tirai, Txell, Viu i llegeix, Xavier Martín i Arruabarrena, Xavierqs) i també pels lectors d’aquest bloc i els que heu ajudat a que tingués més repercussió.

I ara què?

Des d’ara i fins al 6 de febrer s’obre un període de reflexió per tal de poder llegir i valorar les entrades. Per què una entrada sense comentaris és com un dia sense pa, un sol sense lluna, un mar sense aigua, un “mojito” sense menta.. Pel llibre, podria estar bé que cada entrada tingués algun comentari… (només és una reflexió en veu alta, o millor dit, en lletra escrita)

Els participants rebreu per un mail informant-vos de tot, per que estigueu informats de cada pas i per que pugueu fer la vostra tria.

Una sentida abraçada i sort!

Ramon

EL FUMADOR Juan Gris 1913 

No t’entenc i em treus de polleguera.
Com pots ser així? Sembla que no visquem al mateix món. Allò que per mi és blanc, per tu és negre. Com es pot ser tan quadriculat?

M’agradaria poder entrar a dins teu i desmuntar-te com un rellotge i descobrir com funciones per dintre. Saber quins engranatges et manen. Treure’t l’ull dret i observar que és el que veu, quins sabors tasta la teua llengua; i quines olors, a part del tabac, t’entren pel nas…

Com un cirurgià, buscar quina peça no funciona o si és que totes van a la seua i confonen la imatge final, com el fum que emboira la teua presència.

I després, amb totes les parts a sobre la taula, sabent que sent cada una, tornar-les a muntar d’una manera clara que em permeti veure lo mateix que veus tu…

Com pot ser que tenint-te tan a prop, et senti tan lluny!!!

2ª aportació als Relats Conjunts

Publicat el 16 de setembre de 2009 a http://www.opinalia.com/bloc per Ramon

M’agrada desvestir-te. Poc a poc, gaudint de cada capa.

Mentre van caient les capes, una a una, intento imaginar que hi haurà darrere, amb què em sorprendràs, quins nous sabors i colors amagues.

Com un nen petit, àvid de sensacions i noves experiències, descobrir amb delit noves olors que desprèn la teua pell blanca, justament torrada.

Sota la teua pell blanca s’hi amaga segur, una explosió de goig i plaer.

Des de que el meu amic et va descobrir i em va explicar els teus secrets, les nostres trobades són continues, una vegada al mes com a mínim. Mai em falles i jo et segueixo fidel com el primer dia.

Cap al vespre, després d’un dia dur; quan el cap ja necessita repòs i es comença a enterbolir la ment, m’aturo davant de la fruiteria del carrer Mallorca i compro 3 cebes tendres. Més tard a l’Àrea agafo una safata de carn picada i un bric de beixamel. Arribo a casa i em poso el davantal:

Primer tallo la ceba en trossos ben petits, la dauro a la paella amb una xic d’oli. Desprès la carn i una culleradeta d’espècies preparades per fer salsa “Putanesca” (hi ha all, olives seques, peperoncino,…); que vam comprar a Roma en un d’aquells locals amb encant, ara ja farà 3 anys.

Quan ho tinc ben daurat hi afegeixo un pot de tomàquet triturat dels grans i deixo que faci xup-xup una estoneta. I després la part que més m’agrada! Com que la safata del forn està molt rovellada, -ja se sap que les coses de l’IKEA, no són per sempre- faig servir un motlle de fer pastissos.

Primer una capa de pasta, després la salsa i a sobre beixamel. Pasta, salsa i beixamel. Pasta, salsa i beixamel. Pasta , salsa i beixamel… i a dalt de tot ple de formatge ratllat, com si fos una d’aquestes cases de palla que surten als contes.

Al forn mitja hora i… el dia es recorda més distant, els colors comencen a inundar-me la cara, els gestos es relaxen. Al cap i a la fi, ha estat un bon dia.

Lasanya amb forma de pastís de carn 

 Publicat el 19 de gener de 2010 a http://www.opinalia.com/bloc per Ramon

Un diumenge a casa dels Romeu-Garcia:
- Guiu, hem de parlar. Així no podem pas continuar. Ho comprens, oi?
- Sí, jo també havia de parlar amb tu d’això, Mercè.
- La veritat és que no sé ben bé per on començar. El que tu tinguis la mateixa sensació, però, ens facilitarà les coses, espero.
- Bé, mentre no les compliquin més, ja em dono per satisfet, però tinc els meus dubtes de com portarem aquest tema.
- Guiu, al cap i a la fi, ja sabem que mai no són fàcils aquests punts i final. Però som madurs, i jo et tinc per un home intel·ligent i sensat.
- Coi, Mercè! No té res a veure com pugui arribar a ser d’intel·ligent. Potser si haguéssim estat intel·ligents de veritat no ens hi trobaríem en aquesta situació, no creus?
- És possible, però ens hi trobem, i no hi ha res a fer… a més, t’he de dir una cosa. Té a veure amb en Miquel i l’Anna- quan en Guiu va sentir aquests noms, el cor li va sortir per la boca. Els seus amics, amics de tots dos. Sempre anaven plegats a tot arreu: cinemes, sopars, futbol… massa plegats fins i tot. “L’Anna”, pensava dolçament.- Guiu -prosseguí la Mercè- en Miquel i jo…
- Calla! No cal que ho diguis…

En el mateix moment, a casa dels Llopis-Ruiz:
- Miquel, hem de parlar. Així no podem pas continuar. Ho comprens, oi?
(…)
- Calla! No cal que ho diguis…

Publicat el 25 de gener de 2010 a http://almorro.blogspot.com per Almorro

El nen despertava fet un home. Un home que intentava ser persona. Recordava amb nostàlgia els somnis d’infantessa, les corredisses amb companys d’escola que el temps s’endugué, aquella primera noia amb la que volia tenir els seus primers jocs de mans, somnis i idees de bomber, la percepció que el futur era immediat i no tan abstracte com ara ho sentia, si el present li ho permetia, és clar.

El nen tenia pressa per arribar a tot, si havia res que romangués eteri en un demà, llavors, s’hi abalançava sense cap mirament; l’home, en canvi, sabia que tot arriba i no tenia pressa per res, “ja en tinc prou deixant-me portar per les obligacions que em roben els minuts del dia”- es repetia tot sovint.

El nen volia ser gran, com ho recordava ara l’home! El nen volia aquella sensació de poder amb tot, de tenir respostes per tot, de dominar totes les situacions, de tenir sempre la força de la raó… però ara, l’home, no volia tenir l’obligació de poder amb tot, no tenia respostes per tot, no dominava totes les situacions i les seves raons no tenien cap força a poc que se les repensés un parell de vegades.

El nen veia en ser home la raó de la vida, i l’home veia en les il·lusions del nen la força de la vida.

Un dia, una idea va fer que l’home s’hi llevés com feia temps que no recordava sentir-s’hi. “Tant complicat no podia ser viure com un etern ‘Home-nen’, no?”- va pensar. I la idea de no ofegar la vida dins el present, de fer-se propietari del temps i les il·lusions del futur, li dibuixaven tal somriure al rostre que fins i tot li feia mal. Estava decidit a no deixar d’existir i a donar ales al nen que encara bategava dins seu, va agafar llapis i paper, i va començar a escriure.

Publicat el 25 de gener de 2010 a http://almorro.blogspot.com per Almorro

Tinc impressora nova. Ja feia un parell de setmanes que l’anterior impressora (una HP caríssima) s’havia mort. Es va morir fent sorollets.
“Bip” “Doing” No us en sabria fer l’onomatopeia però penseu en quan poseu un hardware nou, que fa una mena de “Doing”… m’enteneu?
Doncs bé, el meu pecé no parava de fer “doings” i jo em tornava boja intentant saber d’on venien. Vaig passar-me l’antivirus (llavors gastava el kaspersky) i res de res, no eren ni virus, ni trojans, ni cap element estrany en el meu ordinador.
Llavors va venir el meu fill informàtic i li vaig dir: – “Nen”, caldrà formatejar? – amb aquella cara de terror…- però ell em va respondre que primer calia veure qui era el culpable dels “doings”. I el culpable no era un altre que la impressora, que estava a les acaballes.
La vam retirar com qui retira un cadàver, ves, què havíem de fer? i encara la tenim al cobert, esperant ser portada a la deixalleria.
Per altra banda, el capità m’havia regalat un ratolí “NGS” que se’m polia dues piles a la setmana (ho trobo una barbaritat) i vaig decidir que s’havia de canviar, perquè a casa no guanyàvem per piles!

Total que avui hem anat a Mediamarktjonosoctonto i ens hem firat: una magnífica HP, més barata que els cartutxos de tinta (sembla mentida). Veurem el que durarà, però la realitat és que l’utilitzo molt poquet, per tant, no valia la pena gastar-se massa quartos.

El ratolí nou és una passada, no va amb piles sinó amb bateria recarregable. La qüestió és que la meva taula de treball sembla, ara mateix, una nau espacial o un camp de batalla (no sabria amb quina imatge quedar-me)… demà toca fer neteja, perquè ara mateix hi conviuen tres ratolins, el mòbil, un dictàfon que m’emporto per quan no em ve de gust escriure (em dicto a mi mateixa, ves quina bogeria), un “escoltador d’emepetresos“, el telèfon fix, el fax, el portàtil del capità i un objecte (només un) que recorda vagament que vaig néixer el segle passat: la meva ploma estilogràfica (entranyable)…

Ah! Deixo la nostàlgia de la ploma per comentar-vos que vaig canviar el kaspersky pel Norton (altra vegada) perquè feia que l’ordinador s’enlentís “una cosa triomfal”. Ara va millor. Ja no hi ha “doings”, no tinc virus i…tinc molta son.

Así pues, mañana os lo traduzco, pero de verdad que no tiene la más mínima importancia.Aun así, prometo traducción. Tranquilos, no me meto ni con la política, ni con la religión ni con el sexo.
De religión hablaremos otro día, que hoy escuchaba por la radio las palabras de Su Santidad y me ha dado un ataque de risa. Pero hoy no. Hale, buenas noches…

Publicat el 14 de març de 2007 a http://elmeumar.blogspot.com per Arare

Diuen que hi ha tres “jos”. El jo que ens pensem que som, el jo que els demés veuen en nosaltres i el jo que realment som.

Però, si això és veritat, a aquest darrer i autèntic jo, no l’ha conegut mai ningú. I cada altre que ens mira, doncs, també és un ignorant de si mateix. Una mirada que ens recrea que tampoc no és de ningú.

I mentrestant ens passem mitja vida volent ser algú altre, absurdament, com fantasmes perseguint fantasmes…

Publicat el 3 de novembre de 2009 a http://metafisicaquotidiana.blogspot.com per Òscar Roig i Carrera

Avui, dia de “Tots Sants”, m’agradaria suggerir uns quants epitafis, per si algú els vol aprofitar. Jo és que vull que m’incinerin i no en faré servir; però, de vegades, se m’acudeixen epitafis, no hi puc fer més, jo sóc així… A disposar… i llarga vida a tots els lectors del metafísica! (I, sobretot, al seu autor…)

1) Ara no enyoro ni no poder enyorar.
2) El meu metge hauria d’estar aquí.
3) Viu el que ho llegeixi.
4) Finalment, espero que algú parli bé de mi.
5) Segur que em va matar el joc, les dones o l’alcohol… Sinó ja sé qui ha estat!
6) Vaig ser un home normal i corrent. (Espero que m’hagin enterrat vestit de dona, com els vaig demanar.)
7) Vaig ser una bona persona. Ara tinc tota l’eternitat per penedir-me’n.
No vaig tenir cap fill. No vaig plantar cap arbre. No vaig escriure cap llibre. Però ara tinc un epitafi ben allunyat dels tòpics.
9) Vaig ser feliç, cosa que ara només puc lamentar.
10) A la mort t’hi deus acabar acostumant, com a tot a la vida.
11) La vida és massa breu com per perdre el temps pensant en el meu epitafi.
12) No hi sóc. Fins aviat.
13) Una frase no pot resumir la meva vida. Posem-ne, doncs, almenys dues.
14) Una petita pèrdua per un home, un gran alleujament per la humanitat.
15) Sóc mort. I ara què?
16) No ploreu pas per mi. Descansava eternament des que vaig néixer.
17) La vostra vida no té cap sentit. De la meva prefereixo no parlar-ne.
18) Morir no és el pitjor que et pot passar, i després ja no et pot passar res més dolent.
19) Gràcies per llegir el meu epitafi. Lamento que jo no podré llegir mai el teu.
20) No bevia, no fumava, feia exercici: vaig fer el préssec!

I per acabar un en un to una mica més poètic:

Tu que vens a la meva tomba: allunya els teus passos. Pots trobar-me sempre allà on ho desitgis, excepte aquí.

Publicat l’1 de novembre de 2009 a http://metafisicaquotidiana.blogspot.com per Òscar Roig i Carrera