o que bé! no? tot depèn de com es miri…
Bon relat!

És important conèixer si el final us l’esperàveu o us ha sorprès, tot i que sigui relativament. De vegades, en relats tan curts és complicat, si més no per a mi, poder fer cabrioles narratives amb un mínim sentit. Però que la construcció pugui sorprendre ja em resulta molt gratificant.

Pel que fa als comentaris del bloc, té una explicació, molt més senzilla i humana del que pugui semblar. És el segon bloc que obro, el primer té uns quants anys i va caure en l’oblit. Aquest el vaig obrir, el vaig deixar macerar i, de tant en tant, he anat fent petites i esporàdiques incursions més personals i experimentals que amb ànims de lectors. Ara tinc la ferma decisió de posar-m’hi més seriosament, i deixar que creixi amb absolut respecte per qui el pugui llegir o opinar. Paraula.