89.- Aprofitar el moment
Recordes? Jo sí. He descobert que m’agrada recordar. Sí, per mi és un descobriment, ja ho crec.
Recordo quan volíem llogar un pavelló esportiu per poder cridar ben fort. Hauria de ser un servei públic, déiem. Bé, potser no que no ho déiem, però hauríem pogut dir-ho.
He tingut un altre moment. Un altre moment d’aquells en que no sé si riure o plorar.
La intimitat. Compartir la intimitat per mi és una conversa ajaguts al llit. Per això, aquell dia, durant la nit, et buscava. No buscava carícies, tot i que les carícies sempre són benvingudes. Buscava la intimitat d’una conversa al llit. Penso en dir-t’ho, però no ho faig.
Penso que no n’aprendré mai, penso que, de vegades, millor no forçar les coses i deixar, simplement, que vingui. Aquesta tensió que no porta enlloc, potser més em valdria simplement respirar a fons i creure que, simplement, tot anirà bé.
Somric pensant en converses que no hi són, però vindran, En passejar sota els estels o sota un sol ben lluent. En els somriures que ho il·luminen tot i en les lliçons no apreses.
Tot és ben senzill, oi? Gaudeix del que tens, del què has tingut i del què vindrà. Això és aprofitar el moment, no? Els amors passats poden tornar o poden no tornar, poden convertir-se en ports als que saps que hi tornaràs a caure o ports d’un moment, d’una sensació, d’un espai,… Confiar, oi? Confiar en que tot farà el seu curs…
Sé que he d’aprendre encara moltes lliçons, però he descobert una cosa: hi ha coses que et reconcilien amb el món, només cal trobar-les, les meves són un somriure, algú que em cridi pel diminutiu o una parella feliç en que ella té alguna cosa més que un defecte físic. També, el somriure del pintor, el paio que xiulava o la nena que em va agafar de la mà. Algú que em diu em somriuen els ulls o algú que em diu que creu que vam estar enamorats fa temps mentre m’agafa de la mà.
Trobo a faltar tantes coses! No, no les tinc, pel post ho pot semblar, però no les tinc. Però les trobo a faltar amb un somriure, mentre espero que tornin ben aviat.
Aprofitar el moment, per mi, és això… Me’n recordaré demà al matí?
Publicat el 10 de gener de 2010 a http://suc-de-llimona.blogspot.com per Tirai
Sí ,ho recordaras tot.
De vegades perdem perspectiva a la vida. Molta gent confon ‘viure el moment’ amb un irresponsable i agafat amb pinces ‘carpe diem’ (he d’aclarir que no és moralina el que miro d’escriure, sinó que la vida s’ha de pensar, recordar, projectar, reflexionar, no tan sols fer). M’ha agradat molt i m’hi jugo la mà a que l’endemà ho recordaves.
Recordar és una activitat necessària de manera inversament proporcional a somniar. M’han agradat molt aquests pensaments.
Sí, Eli. Gaudir del que ha vingut i el que vindrà; mentre tastem el menú del dia.
Ups, he escrit Eli; perdó Tirai