Un bloc de contes, relats i pensaments

A la nevera de la cuina hi tinc penjada una carta. Un 10 de piques. Seria millor que fos un 10 de cors o la reina de cors, però mira és el 10 de piques.

Com vells amants, però amb aquell punt de nerviosisme que és com si fos la primera vegada. M’agrada. Una mossegada de realitat. No, no em casaré amb ell (ni amb ningú, ni ganes), no, no hi tindré 5 fills i un gos. Ni tan sols demà em despertaré i ell serà el meu costat. Però tot plegat té un gust de realitat i de somriures de debò, genial. Sento l’olor del làtex, però també de l’aloe vera, de les roses i de la ratafia, del vinet, del rissotto i del postre quasi ferranadriàtic. El regust del sexe sense pressa, però també sense compromisos, sense discussions i sense mals rotllos, però també sense bon dies ni trucades de dues hores. No és el que vull, però per unes hores s’hi assembla prou. Per un moment, només per un moment, me n’he enamorat.
Quina gràcia m’ha fet que es posés nerviós! Però a ell no li’n deu haver fet tanta que jo me’n rigués. O sí, no ho sé. M’agrada el gust de realitat que té tot plegat. No fa por.

Publicat el 29 de juliol del 2008 a http://isisalto.blogspot.com per Tirai