Un bloc de contes, relats i pensaments

Avui, dia de “Tots Sants”, m’agradaria suggerir uns quants epitafis, per si algú els vol aprofitar. Jo és que vull que m’incinerin i no en faré servir; però, de vegades, se m’acudeixen epitafis, no hi puc fer més, jo sóc així… A disposar… i llarga vida a tots els lectors del metafísica! (I, sobretot, al seu autor…)

1) Ara no enyoro ni no poder enyorar.
2) El meu metge hauria d’estar aquí.
3) Viu el que ho llegeixi.
4) Finalment, espero que algú parli bé de mi.
5) Segur que em va matar el joc, les dones o l’alcohol… Sinó ja sé qui ha estat!
6) Vaig ser un home normal i corrent. (Espero que m’hagin enterrat vestit de dona, com els vaig demanar.)
7) Vaig ser una bona persona. Ara tinc tota l’eternitat per penedir-me’n.
No vaig tenir cap fill. No vaig plantar cap arbre. No vaig escriure cap llibre. Però ara tinc un epitafi ben allunyat dels tòpics.
9) Vaig ser feliç, cosa que ara només puc lamentar.
10) A la mort t’hi deus acabar acostumant, com a tot a la vida.
11) La vida és massa breu com per perdre el temps pensant en el meu epitafi.
12) No hi sóc. Fins aviat.
13) Una frase no pot resumir la meva vida. Posem-ne, doncs, almenys dues.
14) Una petita pèrdua per un home, un gran alleujament per la humanitat.
15) Sóc mort. I ara què?
16) No ploreu pas per mi. Descansava eternament des que vaig néixer.
17) La vostra vida no té cap sentit. De la meva prefereixo no parlar-ne.
18) Morir no és el pitjor que et pot passar, i després ja no et pot passar res més dolent.
19) Gràcies per llegir el meu epitafi. Lamento que jo no podré llegir mai el teu.
20) No bevia, no fumava, feia exercici: vaig fer el préssec!

I per acabar un en un to una mica més poètic:

Tu que vens a la meva tomba: allunya els teus passos. Pots trobar-me sempre allà on ho desitgis, excepte aquí.

Publicat l’1 de novembre de 2009 a http://metafisicaquotidiana.blogspot.com per Òscar Roig i Carrera