94.- Why Can’t I Be Me?
Diuen que hi ha tres “jos”. El jo que ens pensem que som, el jo que els demés veuen en nosaltres i el jo que realment som.
Però, si això és veritat, a aquest darrer i autèntic jo, no l’ha conegut mai ningú. I cada altre que ens mira, doncs, també és un ignorant de si mateix. Una mirada que ens recrea que tampoc no és de ningú.
I mentrestant ens passem mitja vida volent ser algú altre, absurdament, com fantasmes perseguint fantasmes…
Publicat el 3 de novembre de 2009 a http://metafisicaquotidiana.blogspot.com per Òscar Roig i Carrera
Hi ha la raó de l’un, la de l’altre i la veritat. Ser un mateix, la pròpia veritat, és força difícil.
Els altres som els teus altres jos.
A mi em sembla que més que “ser” alguna cosa, “estem” en un moment i lloc…
Teories existencialistes, oi Ramon?
És cert, de la mateixa forma que no tot el que es diu s’interpreta com volem, que ens pensem amb un color, cada persona ens veu d’un altre i, en realitat en tenim un que no sabrem mai.