99.- Relats Conjunts: El fumador
EL FUMADOR Juan Gris 1913 No t’entenc i em treus de polleguera.
Com pots ser així? Sembla que no visquem al mateix món. Allò que per mi és blanc, per tu és negre. Com es pot ser tan quadriculat?
M’agradaria poder entrar a dins teu i desmuntar-te com un rellotge i descobrir com funciones per dintre. Saber quins engranatges et manen. Treure’t l’ull dret i observar que és el que veu, quins sabors tasta la teua llengua; i quines olors, a part del tabac, t’entren pel nas…
Com un cirurgià, buscar quina peça no funciona o si és que totes van a la seua i confonen la imatge final, com el fum que emboira la teua presència.
I després, amb totes les parts a sobre la taula, sabent que sent cada una, tornar-les a muntar d’una manera clara que em permeti veure lo mateix que veus tu…
Com pot ser que tenint-te tan a prop, et senti tan lluny!!!
2ª aportació als Relats Conjunts
Publicat el 16 de setembre de 2009 a http://www.opinalia.com/bloc per Ramon
Una excel·lent manera de descriure el CUBISME.
Una abraçada.
I sort!
“Com pot ser que tenint-te tan a prop, et senti tan lluny!!!”: l’abstracció del quadre fa que la figura del fumador s’allunyi, metafòricament. En canvi els colors l’apropen a l’espectador, perquè són atractius. Tot es pot veure de més d’un cantó, en definitiva, com ho fa el mateix cubisme.
L’amor que vols aviat estarà amb tu.